Els reptes persisteixen

Fa pocs dies es va presentar la Memòria Econòmica de Catalunya, elaborada pel Gabinet d’estudis de la Cambra de Barcelona per encàrrec del Consell general de Cambres, i l’economia catalana va tornar a mostrar un bon comportament durant el 2025.

El PIB va créixer un 2,7%, gairebé el doble que la mitjana de la zona euro, confirmant que Catalunya continua sent una de les economies més dinàmiques del seu entorn. Però més enllà de les xifres, la Memòria destaca un canvi de tendència especialment rellevant: el creixement ja no depèn només de la creació de llocs de treball. La recuperació de la productivitat comença a guanyar pes i apunta cap a un model econòmic més sòlid i sostenible.

Aquest és, probablement, el missatge més significatiu de l’informe. Durant els darrers anys, bona part del creixement s’havia sustentat en l’augment de l’ocupació. El 2025, en canvi, les empreses han estat capaces de generar més valor afegit i això es reflecteix en una millora de la productivitat. També el PIB per càpita ha augmentat, un indicador que posa de manifest una evolució més qualitativa de l’economia.

La transformació del teixit productiu també hi ha contribuït. Els sectors més intensius en coneixement, com els serveis professionals, les tecnologies de la informació o les activitats financeres, continuen guanyant pes. Aquest canvi reforça la capacitat de l’economia catalana per competir en un entorn cada vegada més global i exigent.

El món empresarial també ofereix senyals positius. Catalunya supera les 3.100 grans empreses, gairebé un miler més que fa deu anys, i la rendibilitat empresarial s’ha recuperat després dels anys marcats per la pandèmia i la crisi inflacionària. Tot plegat dibuixa un teixit empresarial més robust i amb una millor capacitat per afrontar nous projectes d’inversió.

Ara bé, també deixa clar que les bones dades macroeconòmiques no amaguen alguns problemes de fons que continuen limitant el potencial de creixement del país.

Un dels principals és la dimensió de les empreses. Tot i els avenços dels darrers anys, la majoria continuen sent petites. Només una de cada deu empreses catalanes té deu o més treballadors, una proporció inferior a la dels principals països europeus. Aquesta realitat dificulta la internacionalització, la innovació i la capacitat per afrontar projectes de més envergadura.

L’habitatge és un altre dels grans reptes. La manca d’oferta i l’encariment dels preus no només afecten les famílies, sinó també la competitivitat de les empreses. Cada vegada resulta més difícil atreure i retenir professionals quan l’accés a un habitatge assequible es converteix en un obstacle. Es considera imprescindible impulsar polítiques que incrementin l’oferta residencial i facilitin l’accés a l’habitatge.

La disponibilitat de talent és una altra preocupació compartida pel món empresarial. Malgrat l’augment de la població activa, moltes empreses continuen tenint dificultats per cobrir perfils qualificats. Per això, s’ha de reforçar la formació professional, impulsar la qualificació contínua dels treballadors i acostar encara més el sistema educatiu a les necessitats reals de les empreses.

Tot i el bon comportament de l’economia, això, no sempre es tradueix en una millora del benestar de totes les famílies. Els salaris han començat a recuperar poder adquisitiu, però l’augment del cost de la vida, especialment de l’habitatge, i de la cistella de la compra, continua condicionant moltes llars. Les famílies amb fills són les que més pateixen aquesta situació, fet que obliga a tenir present la dimensió social del creixement econòmic.

Mirant cap al futur, els experts que elaboren aquest informe, opinen que es parteix d’una bona posició per continuar creixent, però adverteixen que cal accelerar les reformes que permetin guanyar competitivitat. Incrementar la inversió en recerca i innovació, facilitar el creixement de les empreses, ampliar l’oferta d’habitatge i garantir la disponibilitat de talent són algunes de les prioritats.

En definitiva, es dibuixa una economia catalana que avança amb solidesa i que ha fet un pas important cap a un creixement més equilibrat. Les perspectives continuen sent positives, però mantenir aquest dinamisme exigirà afrontar amb decisió alguns reptes estructurals que fa anys que acompanyen el país. Convertir el bon moment econòmic en una millora sostinguda de la competitivitat i del benestar serà, sens dubte, el gran repte dels pròxims anys.