Faradji, el PP i l’Espanya que Aznar esmicola

Ja perdonaran, però avui començo escrivint sobre Yosef Faradji, empresari germano-iranià, famós per ser el gran deutor de la hisenda catalana: 65,23 milions deu a l’Agència Tributària de Catalunya. Entenc que no és per l’incompliment dels pactes de Junqueras amb Illa sobre la gestió dels diners recaptats a Catalunya, ni perquè encara no estiguem preparats per controlar els nostres tributs. Tinc la prova que desmenteix ambdues possibilitats: aquesta setmana he pagat obligatòriament l’impost sobre contaminació dels vehicles de tracció mecànica corresponent al 2024, amb el recàrrec corresponent per no haver-ho fet quan tocava i sota l’amenaça de constrenyiment si no m’espavilava. Total: 38,72 € (trenta-vuit euros, amb setanta-dos cèntims). Ja veus, si per trenta-vuit euros m’han empaitat, advertit (amb to d’amenaça) fins a aconseguir que els liquidés el deute, què no deuen haver fet amb el tal Faradji, però sense aconseguir fer-lo passar per caixa? La paperassa gestionada per algun eficient funcionari que fa anar l’ordinador, la impressora, el correu postal i que la notificació sigui lliurada a mà del destinatari (un servidor) és tan descomunal, que compadeixo qui s’estigui reclamant al senyoràs aquest que deu seixanta-cinc milions amb xavalla a la hisenda catalana. I és repetidor! Quin constrenyiment li deuen haver fet? Hi ha classes i classes, oi? Efectivament: la de l’il·localitzable Faradaji, i aquella on s’aixopluga algun personatge poca-solta, mentider o trampós, més d’un mereixedor de totes tres consideracions alhora. Aquesta setmana ha destacat el cabdill Aznar amb la tocada de crostó al seu banderiller Feijóo, desautoritzant-lo a «girar full» a Catalunya, justament ara que el menystingut declarava el seu enlluernament pels catalans que fan la Sagrada Família! Aznar i Ayuso refermen l’esperit del «Pujol, enano, habla castellano» després d’haver-lo proclamat «espanyol del año». Qui és Aznar per retreure res a ningú, si va mentir amb l’autoria de l’atemptat d’Atocha o amb les armes de destrucció massiva iraquianes que van provocar una guerra que va canviar l’ordre mundial? Què vol aquesta gent del PP obsedida en fer fora Sánchez de la Moncloa (com sigui, fent el que pugui cadascú)? Quina honestedat poden exhibir ells? Proclamen la urgència d’obtenir una «mayoria nacional» que només empaita coincidir amb la «prioridad nacional» de l’únic soci amb qui volen pactar. Però se’ls veu la de sota, atemorits com estan amb l’esmicolament d’una Espanya que voldrien sotmesa al seu ideari excloent, identitari sense fonament, des que les nacionalitats històriques han manifestat la seva voluntat de ser (afegeixo, malgrat la desorientació actual). Recupero Faradji per preguntar: què en sabeu de Montoro?