El meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera

A l’evangeli d’aquest diumenge (Mt.11,25-30), trobem a Jesús mateix que ens obre el seu cor misericordiós i ens convida a seguir-lo: «Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar».

En aquest fragment Jesús ens parla de les càrregues de la vida, la resiliència davant de l’adversitat i les petites i grans lluites del dia a dia. Tot allò que ens fa patir i ens treu la pau interior. Utilitza la imatge del «jou», aquella barra de fusta que unia a dos animals de tir per repartir la càrrega, i ens imaginem dos bous tirant d’un carro. Un dels bous representant a Jesús i l’altre bou a nosaltres mateixos carregant els problemes, les pors i les dificultats de la vida junts. Igualment, podem evocar aquella imatge tan bonica als mosaics de la Cova de Sant Ignasi on veiem a Jesús i a Sant Ignasi portant la pesada creu junts camí del Calvari. El jou no deixa de ser la Creu i les múltiples creus del dia a dia. Jesús insisteix: «accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera». Aquest jou compartit de què ens parla Jesús simbolitza un caminar junts en el dia a dia, una relació d’aprenentatge i unió amb Ell. No ens diu que solucionarà els nostres problemes, però sí que ens ajudarà a saber com portar-los perquè ell assumirà la major part del pes, fent que totes aquestes càrregues que ens treuen la pau interior siguin més lleugeres i suportables. 

També, adreçant-se al Pare ens diu: «heu revelat als senzills tot allò que heu amagat als savis i als entesos». Déu es revela a les persones humils, de cor net, no pas als orgullosos, que es creuen que des de la seva intel·ligència, estatus social, prestigi i/o poder econòmic estan per sobre de la resta de les persones i mereixen ser «enaltits».

El cansament físic, l’estrès del dia a dia, l’excés de treball i preocupacions no ens han d’allunyar de Crist sinó que ens han d’ajudar a acostar-nos més a ell, que camina sempre amb nosaltres, o bé a una distància prudencial respectant la nostra llibertat individual quan tenim el cor endurit, o bé camina al nostre costat ajudant-nos a portar les càrregues de cada dia quan tenim un cor obert i suplicant.