Pobra Pista Castell

Quan algú que va ser famós en vida deixa aquest món, els mitjans solen il·lustrar la notícia amb una foto dels seus anys d’esplendor. Perquè és la imatge d’aquella persona que tots tenim al cap i perquè amb una foto seva més recent probablement no la reconeixeríem. Seguint aquesta regla no escrita, el número de juny de la revista municipal L’Apuntador feia referència a un acte del mes anterior amb un titular que deia «Manresa commemora la cessió de la Pista Castell» i amb una foto de l’antic pavelló del C.B. Manresa... enderrocat fa onze anys! És evident que aquella imatge no era la que corresponia. Però és que si haguessin acompanyat la notícia amb la foto del que queda de la Pista Castell (una tàpia, una reixa i un solar) ben poques persones l’haurien ubicada.

L’acte de què parlava L’Apuntador va consistir en la col·locació d’una placa (del model estàndard, com les que hi ha a tants altres punts de Manresa) on s’esmenta molt de passada que «l’espai va ser cedit a la ciutat l’any 2000». Trist i ranci reconeixement als propietaris d’aquells terrenys que en van fer la cessió (llavors amb el pavelló inclòs) amb la condició que s’hi donés un ús públic per al gaudi de tots els manresans. Passats vint-i-cinc anys, aquell terreny ha quedat reduït a un solar desolat, indigne fins i tot -com van reconèixer de facto- d’aparèixer en cap foto oficial.

Poc després d’aquella comèdia protocol·lària, Pasqual Pujol, exjugador del CB Manresa, es lamentava en una carta a aquest diari de la desídia de tots els governs municipals que en vint-i-cinc anys no han mogut ni un dit per donar l’ús que es mereix a aquell espai. Que jo sàpiga, i a no ser que s’hagin dirigit a ell particularment, la reacció de l’ajuntament ha sigut no dir ni piu. Ells saben perfectament que una placa de sèrie i un discurs per sortir del pas no serveixen per agrair la generositat dels donants, ni menys encara per dignificar la Pista Castell en benefici de la ciutat. Però, pel que es veu, tant els fa una cosa com l’altra.