Tirar-te a la piscina

Això que escriure ara a continuació és un clàssic manresà que no passa mai de moda perquè segueix tan vigent com el primer dia. I, del primer dia, ja fa molts anys. I, com si res hagués passat i, els aviso, no és una bona notícia: Manresa no es mulla, té por a les piscines. Si són lectors manresans no els haurà causat cap sorpresa perquè, com a manresans, saben de sobra que això és així. Si no són manresans pensaran que estic exagerant, però, aleshores, l’únic que han de fer és trucar un manresà, tant fa qui sigui, el primer que tinguin a mà, i li fan la pregunta sobre les piscines a Manresa i veuran que ni exagero ni m’ho invento. Ans al contrari, potser faig curt. El manresà sap que ha nascut condemnat a no tenir unes piscines a l’estiu com deu mana. És una cosa que es porta de néixer, la certesa que si ets manresà et toca ser de secà i, si vols remullar-te, visita la comarca. I això d’ençà que neixes fins que et mors i després rai, ja no et cal la piscina per res. I això que, llegeixo, l’Ajuntament ha estat estudiant, no sé si ells directament o han pagat un estudi a algú i la conclusió és que això de les piscines no es pot resoldre. Que no hi ha espais ni llocs ni opcions i que millor deixar-ho així. No deixa de ser una mala notícia ara que anem de cap a episodis tòrrids dia i nit saber que no ens podrem ni tirar de cap ni de cul en cap piscina manresana. I no hi pensen fer res? De debò? De debò que això ho deixarem així? Em costa de creure que Manresa hagi renunciat a tenir piscines com deu mana i em costa de creure que aquesta ineficient resposta no vagi acompanyada d’una revolta. A un any de les eleccions, en cap programa electoral no sortirà el projecte d’una piscina normal com cal? Em costa de creure si no fos que ja ens hem acostumat a creure que hi ha coses que en altres llocs són possibles i que a Manresa són inequívocament impossibles. Si això és així i l’actitud és aquesta, potser que la convertim en campanya: «El Manresà és tan ben parit que a l’estiu no li cal ni aigua» I tot això bé a tomb que li he demanat al ChatGPT que em doni una idea fresca per a un article calent en dies d’onada de calor i m’ha dit: «parla de piscines, que això sempre és molt agraït» i quan li he dit que no en teníem – bé en tenim una, però és com si fos una petita maqueta de no res m’ha constat convèncer que la realitat manresana és tossuda i que quan ens volen tirar a una piscina ens hi tirem sense aigua. Que això és molt manresà. La IA m’ha mirat amb cara de no entendre el meu humor. I és que, és veritat, no s’entén. Com això de les (no) piscines. Es farà llarg l’estiu manresà de secà.