El Mestre de Cabestany

Manuel Antonio Castiñeiras González, catedràtic d’Història de l’Art a la UAB ha comissariat l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, que s’ha pogut veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). 40 socis dels AARB van assistir a les explicacions del doctor gallec, un gran coneixedor del romànic català. El Mestre de Cabestany és un escultor anònim extraordinari per la Catalunya del XII. L’exposició ajunta dos mites: la història del monestir i l’escultor, per transmetre una reflexió sobre el patrimoni. Analitza la primera fotografia aèria de Sant Pere de Rodes i l’estat lamentable del monestir a inicis del XX, que li va donar una fama romàntica. Abandonat des del XVIII, ha patit una història patrimonial traumàtica. D’origen eremític, el poder feudal del comtat d’Empúries va fer-li una gran donació que va servir per construir la portalada amb marbre. Tenia fil directe amb Roma fins a la pesta negra, que donarà pas a la decadència. La família Noailles del Rosselló el 1693 va robar la Bíblia de Rodes, que recuperada, els monjos es van vendre al rei de França al XVIII. Es conserva a la Biblioteca Nacional de França. El 1800 pateix un espoli per part de l’abat que obté permís per desmuntar les balconades, portes, finestres i sostres de fusta. El 1832, l’hisendat Narcís Casademont va fer desmuntar la resta de la portalada de marbre. La restauració dels anys 90 va acabar d’arrasar-lo i fragments de peces van passar a col·leccions particulars de l’Empordà. Gràcies a fotos antigues es veu que en aquesta restauració s’han destruït traces i cotes de l’antiga portalada, van treure part del cor i al claustre s’hi va fer una reconstrucció artificial. Al segle XIX, erudits catalans esmenten el monestir abandonat, glòria de la Catalunya feudal per convertir-lo en lloc de culte romàntic. Un àlbum de fotografies de Josep M. Cañellas demostra que a finals del XIX els capitells del monestir passen de refer cases a l’inici del col·leccionisme. Després de la desamortització de 1835 en van ser hereus els ducs de Medinaceli fins als anys 70 del XX i part de les escultures les va comprar el comte de Peralada, Miquel Mateu. Ara depèn de la Generalitat. Sense haver-hi un salvador, Castañeira remarca el treball de Joan Subias per recuperar la memòria del monestir, amb escultures i fotografies.

Arquitectònicament, Cabestany utilitza un llenguatge que té a veure amb la Roma antiga. La portalada és de marbre de Carrara. L’església del segle XI. El Mestre era tan antic que era massa modern, amb trets avançats a l’època. Usava tècniques del món romà, com el trepant, el treball del relleu i evitava la frontalitat amb un perfil esbiaixat. Els capitells assenyalen la seva qualitat: aposta per la imaginació i la metamorfosi, amb part del llenguatge antic. Cabestany tenia la capacitat de produir un art que semblava més antic del que era. Pel que fa al context general, Marcel Durliat va publicar articles sobre ell identificant més peces. La concentració d’obres estan a Rosselló, Empordà i Occitània, però n’hi ha a Toscana i Navarra. Castañeira pensa que quan va arribar a Sant Pere de Rodes va tenir un gran encàrrec que comportava viatjar, trobar materials i tenir tota una sèrie de gent que treballava amb ell.