Del segle XII al XX

Són tres xicots joves. Vestits de color negre, elegants. Porten un teclat, però el que en destaca són les seves meravelloses veus. Treballadíssimes per tots els anys d’estudi a l’Escolania de Montserrat. N’hi ha dos que, tot i que ja tenen una vintena d’anys, fins ara encara han cantat a l’Schola Cantorum: «un Cor jove creat el curs 2023-24 que pertany a l’Escolania de Montserrat. La Schola Cantorum cobreix el servei de la música en la litúrgia de la basílica de Montserrat un cap de setmana cada mes. A més, les noies i els nois que el formin tindran l’oportunitat de formar-se en diversos aspectes relacionats amb la tècnica vocal, la vivència espiritual, l’entorn natural o la cultura, a través d’activitats organitzades per persones vinculades a l’Escolania i a la Comunitat Benedictina» tal com explica el seu web. En Marc, en Miquel i en Joan Maria formen el Trio Blanc i Negre i van ser dissabte passat al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis. Ens van oferir un recorregut per la música antiga europea fins a l’Escola Montserratina. La primera peça va ser Improvisació d’Hildegarda von Bingen (1098-1179) abadessa benedictina, científica, escriptora, mística i compositora. Els seus cants no s’ajustaven a les estrictes regles del cant gregorià tradicional, sinó que s’inspiraven en la seva pròpia mística, fet que els fa ideals per a la improvisació. I això és el que van fer. Tots tres es van posar un darrere l’altre al mig del passadís de l’església i sobre una nota pedal van anar improvisant melodies. En Joan Maria- qui ens presentava amb gran encert cada peça- ens va convidar a tancar els ulls. Commovedor. Música que ens duu cap a la transcendència, música que cura. No hi podia faltar el Llibre Vermell de Montserrat que van interpretar acompanyats d’un pandero. També Tomàs Luis de Victoria (1548-1611), Claudio Monteverdi (1567-1643) grans noms de la història de la música. Ens van confessar que no va ser gens fàcil de confegir aquest repertori perquè n’hi ha tanta de música, i tan bonica, que costa de fer-ne una tria. La segona part va ser tota una declaració d’intencions: una reivindicació del patrimoni musical català. Joan Cererols (1618-1680), Narcís Casanovas (1747-1799), Àngel Rodamilans (1874-1936) i el Pare Ireneu Segarra (1917-2005) que fou molts anys director de l’Escolania i que va executar una tasca pedagògica encomiable. I per acabar, Nigra Sum del gran mestre Pau Casals (1896-1973), de qui aquest 2026 commemorem el 150è aniversari del seu naixement. Vam viatjar des d’Alemanya fins al Montserrat sense moure’ns de Viladordis. Una vesprada musical de primer nivell en el marc del XIII Cicle de Concerts d’Estiu organitzats per la parròquia de la mà de mossèn Joan Antoni Castillo. Dissabte que ve hi tindrem la soprano Alina Furkan i el tenor Carlos Muñoz que ens oferiran música d’òpera i sarsuela. Veniu! Fresqueta i música! Què més es pot demanar?