L’olor de terra cremada

Incendis forestals, altre cop. Pirocúmuls. Aquestes columnes de fum dens que s’alcen com si les flames clamessin per tenir una xemeneia pròpia. Cels envermellits. Núvols de fum. Desallotjaments, si hi ha vides humanes en perill, o confinaments, si del que es tracta és d’evitar que el fum afecti la salut dels habitants propers a la zona en combustió. Hectàrees d’arbres cremats. Paisatges que passen del verd al negre davant la incredulitat dels ulls que poden comparar l’abans i l’ara. Plors, altre cop. Llàgrimes per la pèrdua, perquè el paisatge de pins, roures i alzines que els veïns de l’indret han vist créixer desapareix per sempre més. Un bosc es regenera amb tanta lentitud que es fa difícil pensar que la mateixa fotografia es reinstal·li a la nostra memòria. També sabem una altra cosa: tot això no és cap sorpresa. Fa anys que els experts expliquen què està passant als nostres boscos i què cal fer per reduir el risc, per fer que els incendis no esdevinguin inabastables. Sabem que vivim en una terra cada dia més calenta. Sabem que els boscos acumulen més combustible que fa unes dècades. Sabem que la gestió forestal és imprescindible. Sabem quin és el problema. I, en bona mesura, també sabem quin és el remei. Davant el foc del Baix Empordà, uns veïns de l’indret reclamaven tornar a la situació dels boscos dels pares o, fins i tot, dels avis. Comentaven que abans es treballava el bosc, que hi havia carboneres, que hi havia pagesos o propietaris forestals que tallaven arbres de tant en tant. Sí, és clar que fa unes dècades la situació dels boscos era ben diferent. I, si mirem imatges del Bages de principi del segle passat, veuríem que tot eren vinyes i que pràcticament no hi havia zona arbrada. Però l’enyor pel passat no ens ajudarà a afrontar el futur. Disposem d’una gran experiència i d’un gran coneixement, tant sobre la gestió forestal com sobre la manera de combatre les flames quan es declara un incendi. Més que mirar enrere, hauríem de mirar endavant i preguntar-nos quines mesures podem començar a aplicar avui mateix, sense més dilacions. La tendència del clima no canviarà. Hem entrat en un període de temperatures altíssimes i la situació ens obliga a prendre decisions. Aquest cap de setmana, amb els primers grans incendis de l’estiu —als quals s’han afegit els del Vallès Occidental i l’Anoia, entre d’altres—, hem rebut molt més que un advertiment. Em feia fredat escoltar els tècnics dels Bombers explicar que havien d’evitar que l’incendi de les Gavarres acabés afectant 30.000 hectàrees. Ja ho sabem: no podem permetre que existeixin masses forestals contínues d’aquesta dimensió. La pregunta, doncs, ja no és què ens està passant. La pregunta és per què, si fa tant de temps que sabem què cal fer, continuem ajornant decisions que hauríem d’haver començat a prendre fa anys.