Calorada

Aquesta ha estat una altra setmana tòrrida. Però que faci calor a l’estiu no hauria de sorprendre. El refranyer català deixa constància que, allò normal, és que en aquesta època de l’any toqui suar: «Pel juliol, molta calor, i per l’agost, poc repòs» (el ‘poc repòs’ es referia originàriament a les tasques del camp; actualment l’hauríem d’aplicar als excessos vacacionals).

Ara bé, que a partir de juny ja ens fregim no era tan habitual, fins no fa tant. I en canvi, enguany, al juny Artés, Cardona i Solsona han passat dels 40 graus, la Mediterrània ha tingut temperatures rècord, i Queralt va sumar cinc nits tropicals. Els experts han conclòs que l’onada de calor del juny ha estat la més gran enregistrada mai en un tal mes a Europa.

Tot això és rellevant perquè la calor té moltes conseqüències: fa disminuir la productivitat, augmenta el risc d’incendis, multiplica els mosquits i els bacteris, agreuja l’aïllament social de la gent gran, incrementa l’eco-ansietat, causa problemes en les infraestructures…i malmet la salut: Catalunya va tancar el mes passat amb més de 200 morts atribuïdes a la calor!

Per això, i tenint en compte que les previsions són que la pujada de temperatures i les calorades aniran a més -especialment a Europa-, el que cal és adaptar-se a les noves condicions -tant les organitzacions com les persones. Per exemple, tots els serveis públics -escoles, centres de salut, biblioteques….- i els llocs de treball haurien d’estar climatitzats, i les ciutats s’haurien d’omplenar d’arbres, fonts d’aigua, refugis climàtics…. Pel seu cantó, els habitatges s’haurien d’aillar i ventilar millor, i dotar-se d’aire condicionat (el qual disminueix en un 77% el perill de morir per calor). I és clar, la gent hauríem de canviar alguns comportaments… o migrar nord enllà.