Confinats, cremats i renyats

Començàvem amb un incendi enorme a les Gavarres. Després les flames i les fumeres apareixien a Carme o a Navarcles. 9.000 persones d’Artés i Sallent van ser confinades. La simultaneïtat dels incendis i la perillositat de rostir hectàrees va ser encarada amb èxit pels cossos d’extinció. En època d’incendis de sisena generació s’aprecia la tecnificació i la capacitat d’atacar-los amb eficàcia. La perícia i els resultats exitosos són evidents en escoltar el cap de bombers David Borrell cada dia a través dels mitjans.

Ells donen explicacions en solitari fins que arriben els polítics del país. Són compareixences de consellers de la Generalitat amb tota mena de persones, uniformades o no, assentint amb el cap les seves paraules. Aquestes posades en escena fan una mica de pena. No acabo d’entendre el valor escenogràfic a transmetre. Al comandament del sinistre de les Gavarres hi apareixia el president del Parlament, Josep Rull. És la segona autoritat del país en termes protocol·laris però sense cap competència en matèria de focs forestals. Quan hi ha feina és millor no fer nosa.

El president Salvador Illa, des del mateix lloc, va iniciar el cap de setmana una tendència que els del seu executiu han anat replicant: lloar els servidors públics i amonestar tota la ciutadania via els periodistes amb micròfons de colors. A partir d’aquí, el catàleg de biaixos propis de la classe política actual han aparegut un rere l’altre. El conseller Dalmau declarava: «Gràcies a tots els servidors públics, cossos de seguretat, serveis d’emergències, Bombers, ADFs, alcaldes i institucions per la feina incansable». I el pagès que va llaurar camps per intentar aturar el foc? I el propietari d’un mas forçat a escollir entre viure o intentar salvar casa seva?

Tots els responsables han anat deixant lliscar això del «canvi de mentalitat» i les crides a la prudència de la «població». Com ells mateixos, com tothom, els piròmans o qui cala foc per negligència són «població». La culpa l’escampen, la dilueixen i distreuen d’exigir-los-hi responsabilitats directes. Eviten fixar-se en els mitjans disponibles o en la seva política forestal. Aquesta estratègia la fan conscientment i practiquen la inconsciència de classe o de gremi quan, comencen agraint només als «servidors públics» i s’obliden de tota mena de «servidors privats», els quals han apagat les flames amb un branquilló o han preparat gratis entrepans per a tots els que són allà amb uniforme o sense.

De tots els altres consellers presents, han practicat aquesta dinàmica la d’Interior o la de Territori. En destaca el d’Empresa, de nom Miquel Sàmper. Després d’aplicar el patró declaratiu d’agraïment a la tasca dels bombers i els serveis d’emergència, va mostrar confiança en les asseguradores privades per assumir els danys a les empreses cremades.