Placebo

Aquest és el títol d’una novel·la d’un dels nostres escriptors més complets, Lluís Busquets i Grabulosa. Home de conviccions fermes i de personalitat vigorosa, ha dut a terme una fecunda labor docent. Doncs bé, Lluís Busquets situa precisament Placebo en un escenari educatiu, en què una professora i un alumne estableixen una relació sentimental escapçada, però de gruix. L’alumne, que ja havia tingut aquesta professora de literatura a l’escola, la retroba a la universitat i l’ajuda amb tasques vinculades a l’estudi i l’edició d’epistolaris d’autors i editors. La professora, Sira Vilà, és, a més, una autora destacada de la generació dels Llibres del Mall. Casada amb dos fills i amb un marit dedicat a la banca i que té una vida sentimental pròpia, sent l’atracció per un alumne força més jove que ella i amb qui intentarà construir un lligam amorós més espiritual que no pas carnal, que es plasmarà en un poemari intens i commogut, que a la seva mort quedarà inèdit. Al testament encomana als seus fills de decidir si el llibre s’ha editar després de demanar el parer de l’editor, d’una especialista i del jove amant, que s’havia distanciat de la poeta i havia refet la seva vida. Placebo és una novel·la coral, on Busquets va donant la veu als diversos protagonistes d’aquesta història d’amor poc convencional. Però, a més, aquesta novel·la resulta singular perquè conté, a la part central, el poemari sencer, a més de cartes entre la professora i l’alumne. I cal dir que els poemes inclosos acrediten d’una manera incontestable l’enorme versatilitat de Busquets com a autor i el seu talent excepcional per adoptar, també en poesia, el punt de vista d’un personatge ben diferent, com ho és una dona. Hi escriu, posem per cas, versos que palesen amb nitidesa l’estat d’ànim de l’autora: «Com viure sense amor?», al costat d’uns altres versos reflexius com «i l’oblit (que no és tal, només engany d’oblit/ perquè això que hem viscut fa forat en les ànimes)» i encara uns altres d’una bellesa corprenedora, com «Quin devessall d’estels, els teus ulls, en mirar-me.» A la novel·la Busquets dibuixa amb precisió els retrats dels personatges i contraposa els caràcters de la filla (que empatitza amb la mare) i el fill (més afí al seu pare) de la professora. El conjunt és una obra interessant i amena, teixida amb mà experta i precisa, on es tracten temes essencials com l’amor o la memòria.