El PP, en posició fetal

La prioritat fetal legislada per Isabel Díaz Ayuso parteix de la premissa que no hi ha assumpte petit quan es tracta d’embolicar la madeixa. Per ser generosa, imagino que la seva experiència d’haver perdut un embaràs de vuit setmanes (el famós Manolito sobre el que es va esplaiar en una entrevista) ha guiat a la presidenta de Madrid en l’aprovació de la seva llei del concebut no nascut. En virtut d’aquesta norma, una dona o una família poden accedir a ajudes autonòmiques des de les primeres setmanes de gestació. Posa el microscopi, que no el focus, en les prioritats dels madrilenys, els nens dels quals es couen en aules escolars sense climatizar, sofreixen una sanitat pública depauperada i competeixen per les beques amb rendes de més de 100.000 euros al mes. L’índex de pobresa infantil a la regió d’Ayuso ascendeix al 20 per cent. Tampoc aniran les madrilenyes en allau amb els seus test d’embarassos positius a les finestretes per a omplir-se les butxaques: els beneficis més substanciosos per a l’economia domèstica passen per presentar un llibre de família amb l’infant registrat, no serveix el paperet d’un ginecòleg. Nombrosa o monoparental, si el bebè no ha nascut no hi ha rebaixa en la factura de la llum, el bitllet d’avió ni la contribució urbana, així ho marca l’ordenament estatal. Ayuso ven fum i no deuria. De fet, l’esperma dels madrilenys presenta una qualitat molt més baixa que el d’homes d’altres comunitats a causa de la pol·lució i l’exposició a tòxics, així que bé faria a netejar l’atmosfera . L’espermatozoide lent i solitari, heus aquí el pròxim repte legislatiu.

Si Ayuso considera un ésser amb plens drets l’embrió anterior a les 14 setmanes no pot permetre que una dona interrompi lliurement el seu embaràs . Seria un crim, han subratllat les organitzacions pro vida. La lideresa popular qüestiona el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat, amb les traves per avortar en la sanitatpública i amb la llei del nonat. La seva batalla ideològica personal contra el feminisme posa en solfa la postura dels conservadors en un assumpte que els ha portat poques alegries.

Sempre a la saga de la presidenta madrilenya, Alberto Núñez Feijóo ha promès una llei nacional del concebut no nascut si governa. Una com la que ell, pare del seu únic fill als 55 anys, ja va impulsar fa tres lustres a Galícia. Ha tingut aquesta política algun resultat positiu? No ho sembla. La natalitat gallega és de les més baixes d’Espanya i només ha remuntat gràcies a la immigració. I és que el problema de l’habitatge continua funcionant com el millor anticonceptiu.