Temes d’estiu

La calor que fa, i la que continuarà fent segons els pronòstics meteorològics dels darrers dies, segueix sent un dels principals temes de conversa habituals i inevitables. Un tema que, associat a la calor, s’acompanya sovint d’un altre aspecte que ressorgeix desgraciadament de forma cada vegada més preocupant: els incendis forestals. Ja se sap que la gran majoria de territoris de parla catalana, amb l’única excepció de la Vall d’Aran, estan encarats al Mediterrani. I ja se sap també que aquesta mediterraneïtat comporta habitualment estius amb temperatures relativament altes fruit de molts dies ben assolellats, que van assecant fàcilment la major part del territori. Per tant, en un entorn escalfat per un bon sol, l’herba seca pot començar a cremar fàcilment a causa d’una burilla mal apagada, per exemple. I si, a més, fa una mica de vent aviat pot sorgir una clapa de foc que s’anirà escampant ben de pressa. El que pot passar després ja és més difícil de concretar. Si hi ha algú a l’entorn que s’ha adonat immediatament del foc segurament encara podrà apagar-lo amb una relativa facilitat. Però si no és així la qüestió es pot complicar ràpidament i fins que algú avisi als bombers i aquests arribin l’incendi ja pot haver agafat proporcions realment problemàtiques.

En el marc de la política internacional acaba de reaparèixer un tema que fa uns quants mesos s’havia donat per superat. Es tracta de la fixació que el president dels Estats Units Donald Trump té sobre Groenlàndia, la gran illa nòrdica que pertany a Dinamarca, una obsessió que fa temps que dura. Trump ha tornat a insistir una vegada més en allò que voldria: que Groenlàndia hauria de ser territori nord-americà i que el fet que teòricament pertanyi a Dinamarca no té cap sentit. Però, és clar, aquests arguments tampoc no tenen cap sentit per als habitants de Groenlàndia, des de sempre relacionats de forma directa amb Dinamarca i gens interessats a passar a mans d’un personatge histriònic i contradictori com és Donald Trump.