Aquest país de bosc és de tothom, president

Al desastre dels focs hi hem d’afegir el desficaci dels humans que els provoquem. Per activa, per passiva i perifràstica, si voleu. Però el fet és que des de 1980, que és quan visc periodísticament el  primer gran incendi forestal, he escoltat justificacions, plors, acusacions i impotència, sobretot impotència, en tots els afectats per les flames que escenifiquen com deu ser l’infern. El “primer” gran incendi del Bages va calcinar extensions de bosc de Rajadell enllà, cap a l’Anoia, i va sacsejar consciències perquè les imatges publicades pel nostre diari eren explícites, m’atreviria a dir que mai vistes fins aleshores. Les d’un ramat de xais botits i ennegrits per les flames a la finca dels Vilomara, entre Castellfollit del Boix i Maians, van tenir un efecte catàrtic que va moure voluntats i gent conjurada per evitar un altre desastre semblant i recuperar de seguida paisatge arrasat. El 1985 els adhesius de Regió7 amb la imatge d’una alzina monumental amb la llegenda “Per un Bages viu” van fer fortuna en la crida la mobilització, però els incendis forestals han anat a més en contra de totes les voluntats i actuacions engegades. Quaranta-sis anys després d’aquella ensulsiada, el govern de Catalunya s’ha reunit amb representants de grups parlamentaris per anunciar solemnement que cal començar a controlar amb més determinació la massa forestal dels boscos de Catalunya. Ajuntaments i propietaris forestals es deuen fregar les mans, perquè aquest any han passat d’1,5 a 10 milions les ajudes públiques per fer franges de protecció que contribueixin a frenar els incendis quan se surten de mare pel flanc dret o l’esquerre de l’oceà verd que inunda el territori català. L’esperança és que aquest govern faci més cas que els anteriors als advertiments sobre la necessitat de canviar el model de gestió dels boscos. El gran incendi del 1994 que va calcinar 45.000 hectàrees i ferits de gravetat a la Catalunya central (Bages i Berguedà sobretot) va corregir les dotacions de mitjans humans i tècnics en l’estratègia d’actuació contra els incendis forestals amb resultats espectaculars. Però la massa arbòria no ha deixat de créixer i amenaça amb un aquelarre dantesc si continuen les condicions atmosfèriques que l’Homo sapiens ha creat irresponsablement. A tocar de Manresa, entre Sant Salvador de Guardiola i Marganell un propietari s’ha arremangat per transformar el paisatge boscós en illes de seguretat i pastura per a bestiar, amb l’aprofitament de la fusta tallada per a biomassa, entremès. Deu haver comptat amb ajuts oficials perquè el moviment de massa i el resultat són espectaculars. Si els propietaris ho tenen clar, només cal que l’Administració corregeixi errors. Perquè aquest país de bosc és de tothom, president.