Coemprendre

Fa unes setmanes em van cridar l’atenció dues notícies centrades en Catalunya que mostren com en certs àmbits s’està recorrent el camí necessari per no perdre’s la nova revolució tecnològica i la implicació en ella del sector públic. En una notícia es deia que la Generalitat prenia el 5% d’Openchip en convertir un crèdit cedit en accions. D’aquesta manera Catalunya blinda la seu i el centre operatiu a casa d’una empresa estratègica que vol ser un referent europeu en el disseny de microxips, una infraestructura clau pels centres de dades, la computació d’altes prestacions i per a la intel·ligència artificial (IA). Avançsa i la Conselleria d’Economia havien concedit a l’empresa préstecs per valor de 35 milions d’euros amb la reserva de convertir-los en títols de la companyia. La societat Avançsa (adscrita al departament d’Empresa), creada en el meu mandat del 2007-2010 ha esdevingut un instrument de participació accionarial en indústries estratègiques, que s’ha potenciat encara més en el període de Pere Aragonès i, ara mateix, seguint les tendències internacionals.

Amb la presa del 5% del capital, la Generalitat s’atorga el dret de vetar qualsevol canvi de domicili social. La Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) també ha entrat a l’accionariat de la companyia Openchip que inicialment va ser impulsada des del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’empresa tecnològica GTD. I ha rebut 111 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation. Ara mateix, està dissenyant el primer prototip de microxip i llançarà el producte l’any 2028. Hi treballen més de 300 persones entre la seu a Barcelona i les delegacions a Itàlia, Polònia, França, Alemanya i Irlanda.

L’altra notícia que em va encuriosir fou la que explicava que Eurecat lidera un projecte per crear un gran model d’IA europea destinat als robots. D’Eurecat n’hem parlat en altres ocasions com la plasmació a Catalunya de les conclusions del Pacte per la recerca i la innovació de Catalunya (2008) que instaven a seguir el model alemany de l’Institut Fraunhofer. Calia agrupar sota un mateix paraigua els centres tecnològics destinats a facilitar el pas de la recerca a la seva aplicació pràctica en empreses privades o públiques. Incomprensiblement, a Catalunya, va quedar fora d’aquesta agrupació el centre LEITAT. Al País Basc, BRTA (Basque Research & Technology Alliance) és una xarxa única que agrupa 17 centres tecnològics y de recerca cooperativa (com Tecnalia, Ikerlan, Ideko o Vicomtech).

Doncs bé, EURECAT lidera el projecte GRAIL que invertirà uns 40 milions d’euros en una intel·ligència artificial que contribueixi a la sobirania tecnològica europea. Es vol crear un model fundacional d’intel·ligència artificial destinada a la robòtica industrial d’Europa. «S’entrenarà amb grans volums de dades procedents de diferents entorns, tasques i tipus d’interacció física, que proporcionaran una base comuna perquè els robots entenguin com interaccionar amb el món físic de forma fiable i adaptable», segons el cocoordinador del projecte europeu.

El model d’IA robòtica europea es centra en els sectors d’automoció, aeronàutica, logística, acer i electrònica. Grail significa grial en anglès, i són les sigles en aquest mateix idioma de Robòtica generativa i intel·ligència artificial per al lideratge industrial de la UE. La tecnologia hauria de ser aplicable a diferents tipus de robots, com ara braços industrials, robots col·laboratius o plataformes humanoides. El projecte inclou destinar 10 milions del pressupost per ampliar-ne l’impacte amb suport financer a petites i mitjanes empreses i grans corporacions, centres de recerca i altres agents de l’ecosistema europeu. El consorci Grail té una vintena de socis europeus entre els quals s’hi inclouen centres tecnològics de recerca d’avantguarda, com ara el Barcelona Supercomputing Center, universitats i empreses tecnològiques i d’enginyeria.

Aquests dos exemples s’haurien de multiplicar, no només en les iniciatives locals o compartides amb Europa, sinó també i especialment, reclamant entrar com a accionista minoritari en les grans inversions industrials extraeuropees que estan aterrant a Catalunya com a via de saltar-se les barreres a la importació. Normalment, aquestes grans inversions, incloses les europees, sempre reclamen ajuts a fons perdut o en espècie amb facilitats per l’accés al sòl, a l’aigua o a l’energia. No els hauria de sortir gratis i la millor manera és exercir-ne una participació per evitar decisions que el dia de demà tirin enrere la seva implantació. Encara recordo quan Volkswagen demanava injeccions econòmiques a fons perdut per evitar la crisi a SEAT a mitjans de la primera dècada del segle. Llavors, copiant el model alemany on l’Estat de Baden-Württemberg, llavors era accionista de la companyia, vaig oferir que per superar les limitacions legals que la mateixa U.E. posava a les donacions, la Generalitat entrés com a soci a SEAT. Es feu el silenci.