«Aquest Tour és un infern de calor»

El Tour de França s’està disputant en unes condicions inhumanes. Els equips subministren als seus ciclistes bosses de gol perquè es posin al clatell i al pit perquè la temperatura del cos no se’ls dispari. El risc de patir un cop de calor és una realitat, per més en forma i més preparats que estiguin. Els bidons d’aigua glaçada van a dojo. Es compten per centenars els que es gasten a cada etapa. Veiem corredors que ja no esperen a què els els mulli el rajolí que surt del broc, s’apressen a descargolar el tap i se n’aboquen tot el contingut a sobre. «Aquest Tour és un infern de calor», ha resumit Tadej Pogačar. L’eslovè sembla que va sentenciar la cursa a l’etapa del Tourmalet de dijous. Van ser 186 km amb 4.100 metres de desnivell positiu recorreguts amb unes temperatures impròpies i absolutament desaconsellables per a la pràctica esportiva. El ciclisme professional és un esport caríssim que es finança amb el patrocini de les marques comercials que esperen el retorn que els proporcionen les retransmissions esportives. L’interès i el costum ha fet que els finals d’etapa es programin pel volt de les 17.00 h, quan els qui se’n diuen aficionats es desperten de la migdiada. Vol dir que les sortides s’han de preveure a partir de les 12.00 h, l’hora en què la majoria de ciclistes, tant els de pega com els professionals que no competeixen, aquests dies ja s’han endreçat. La direcció del Tour i la Unió Ciclista Internacional han flexibilitzat algunes normes (estúpides) i permeten que els equips subministrin bidons i bosses en gel a moltes més zones. El sindicat de ciclistes demanen sortir més d’hora. El govern francès ha advertit que escurçarà o cancel·larà una etapa en cas d’alerta roja. Però, esclar que no n’hi ha prou.

La calor extrema no és un problema exclusiu del ciclisme. Tots els esports a l’aire lliure el pateixen. Com que l’esport professional és un negoci descomunal, esperar seny és endebades. Tant de bo l’amateur, almenys.