Quique: la frescor de l’Evangeli i la seva alegria

Acabo de rellegir el llibre de Quique Arenós, «La Bíblia vista amb humor», una obra deliciosa i divertida, que ens ajuda a endinsar-nos, amb humor, en el tresor insondable de la Paraula de Déu.

Dibuixant des de fa 63 anys, Quique Arenós, que ha publicat milers dels seus dibuixos en sis diaris i en més de cent revistes, ens convida a redescobrir i a aprofundir, en clau d’humor, l’Antic i el Nou Testament. I és que l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura. Al contrari: l’humor (que rima amb amor), ens fa comprendre millor la Paraula de Déu. Un Déu que no és un ancià, amb llargues barbes i amb cara de pocs amics i sempre malhumorat. Déu, com ens el mostra Quique Arenós, és el Déu del somriure i, fins i tot de la rialla.

L’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: «Hem de treballar perquè es comprengui bé la frescor de l’Evangeli i la seva alegria». Perquè, continuava el papa, «Jesús va venir a portar-nos l’alegria, no una casuística moral». I el papa afegia encara: «Cada matí reso la pregària de Sant Tomàs More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres hem de tenir aquest sentit».

Els dibuixos de Quique Arenós ja formen part d’una gran quantitat de revistes (amb més de 5000 acudits publicats) o també a les publicacions del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, amb acudits sobre l’Antic i el Nou Testament.

En un món amb dificultats de tota mena, amb entrebancs i problemes, amb l’odi i les enveges entre homes, pobles i cultures, amb mirades tristes i cansades, penso que els dibuixos de Quique Arenós són com un aire fresc i nou que ens empelta d’esperança.

El 13 d’octubre de 2019, mossèn Ballarín, al programa de TV3, «El convidat», coneixedor de la situació que vivia la nostra societat, volia una Església que no fos «tan avorrida» i per això demanava «que Déu concedeixi a l’Església una cosa que Ell té infinitament, que és, sentit de l’humor».

Jo crec que els dibuixos de Quique Arenós transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut. Per això els acudits d’aquest llibre són un bon antídot contra la tristesa i contra el mal humor, tan freqüents en el nostre dia a dia.

Quique Arenós és, com escriu el seu fill Pau, «un revolucionari amb una visió crítica de la cúria, els bisbes i la hipocresia». Per això «molts bisbes s’ennuegaven amb els melindros sucats al cafè amb llet, quan llegien Vida Nueva», que portava els dibuixos de Quique.

És evident que llegint aquest llibre (publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona), els problemes quotidians no desapareixeran. Seran els mateixos de sempre, però sabrem enfocar-los (i afrontar-los) d’una manera diferent. I sense deixar que ens aclaparen, sabrem veure les dificultats de cada dia amb optimisme i amb confiança en Déu.