De Convergència a Aliança?

El recent dipòsit de l’arxiu de Convergència Democràtica de Catalunya a l’Arxiu Nacional va simbolitzar el tancament definitiu d’un partit desaparegut fa una dècada després d’una crisi en la qual van confluir l’impacte de la confessió de Jordi Pujol, els successius casos de corrupció i la transformació del context polític derivada del procés. Aquest últim va reordenar el sistema català i va alterar les condicions que havien permès a Convergència exercir la centralitat del catalanisme des de la transició. El PDeCAT va néixer per preservar aquest espai polític, però mai va arribar a consolidar-se. La irrupció de Junts per Catalunya i la centralitat de Carles Puigdemont després de 2017 van desplaçar el nou partit i van acabar per convertir Junts en el principal hereu de l’espai convergent. Una continuïtat organitzativa va conviure, no obstant això, amb una profunda transformació política. L’evolució de Junts va quedar lligada al cicle del procés i el lideratge de Puigdemont, fins al punt que l’expectativa del seu retorn ha condicionat les decisions estratègiques de l’organització, ha retardat la renovació dels lideratges i ha dificultat l’adaptació a l’escenari del postprocés, encara que el seu protagonisme en la política espanyola hagi camuflat el seu declivi.

Les últimes enquestes evidencien aquest desgast. El Centri d’Estudis d’Opinió situa Junts com a quarta força al Parlament, per darrere del PSC, ERC i Aliança Catalana, mentre que el Baròmetre de Barcelona el relega a la setena posició. Més que una fotografia conjuntural, tots dos sondejos apunten a una tendència de fons compatible amb les dificultats que està trobant el partit per redefinir la seva posició, alhora que Aliança amplia la seva capacitat de competir per l’electorat que tradicionalment havia pertangut a l’espai convergent i post. El professor Miquel Caminal va interpretar la història del catalanisme com una successió d’etapes articulades al voltant d’un partit predominant. Convergència va exercir aquest paper més de tres dècades. El procés va obrir la competència amb ERC. Des de llavors, aquest espai s’ha vist sotmès a una competència creixent entre Junts, ERC i ara Aliança. La qüestió ja no és quin partit liderarà l’espai catalanista en el postprocés, sinó també si l’ascens del partit de Silvia Orriols anticipa una reconfiguració del catalanisme, articulat sobre unes coordenades ideològiques i, en particular, sobre una concepció de la nació catalana distinta de la que ha predominat històricament.