Puigdemont/Luxemburg. I després?

Avui és un dia important per a l’independentisme , però encara no és el gran dia. El tribunal Tribunal de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, resoldrà sobre l’amnistia de Puigdemont i la resta; si els és favorable, el Constitucional espanyol haurà de prendre una decisió, però això no passarà fins després de les vacances. Si dona llum verda, serà cosa del Tribunal Suprem aplicar la resolució, suspendre l’ordre de detenció de Puigdemont i declarar inaplicable la seva pròpia sentència. El veritable gran dia serà quan l’expresident pugui tornar sense que l’esperi la Guàrdia Civil a l’aeroport. Però això pot trigar si el Suprem troba alguna manera nova d’entrebancar i dilatar el procediment.

«¡Lo que yo he unido en la Tierra, no lo separa ni Dios en el Cielo!», brama el capellà malhumorat a La escopeta nacional de Berlanga quan un personatge reclama l’anul·lació del seu matrimoni. «El que jo he condemnat en sentència no ho exculpa ni la sobirania nacional encarnada a les Corts», sembla dir el Tribunal Suprem amb la seva resistència a aplicar la llei d’amnistia. Els juristes que segueixen el cas fa dies que imaginen quins camins podria seguir Marchena per continuar xutant la pilota cap al futur. El magistrat i els seus companys en saben un pou, i allà on no arriben per perícia ho fan per exercici del poder: és l’avantatge de ser a dalt de tot de la piràmide. Puigdemont i la resta tenen bons motius per seguir el consell de Josep Pla: «fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap».

Germà «enxufat» - El cas judicial contra el germà de Sánchez ha donat peu a una llarga instrucció, dies de judici i una sentència extensa. Si tots els «enxufats» rebessin el mateix tracte, caldria multiplicar els tribunals per cent. O per mil.

Canvi d’hora - La Cambra de Representants dels Estats Units ha votat a favor d’eliminar el canvi d’hora. En diuen «Llei de protecció de la llum solar», com si les hores de sol depenguessin d’una llei. Exageracions trumpistes.

Prima al guanyador - Un 60% d’espanyols està a favor d’una prima de diputats al partit més votat perquè governi tranquil. Caldria reformar la constitució i els petits hi clavarien guitzes; tanmateix, PP i PSOE sumarien els 210 diputats necessaris. Al PP l’interessa a la curta per no dependre de Vox, i al PSOE, per a quan el pèndol torni al seu costat.