Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | PEDRA SECA

La comèdia del territori

De Vergós a Berga. Escampada de diners per millorar pobles i barris de Catalunya. El 2027 és a prop i el 2030 és lluny

La Generalitat acaba d’aprovar els pressupostos de Catalunya. Són d’aparença expansiva. Es nota en les propostes de cada departament del Govern. En forma d’anunci (altra cosa serà comprovar-ne l’efectivitat) apareixen de sobte desenes o centenars de milions per a programes de prevenció d’incendis o qualsevol altra urgència de país. L’anunci de posar-hi diners sempre s’esmuny entre afirmació i asseveració governatives.

Una observació fina permet apreciar la dificultat per acontentar mestres, metges o bombers en les seves demandes laborals, mentre que per a les intervencions de país sembla que sempre hi ha «recursos» per al «territori». Dos termes odiosos quan s’escriuen junts i s’usen en clau política. El primer perquè desprèn un tuf subsidiari dels urbanites cap als qui viuen al lloc anomenat d’aquesta manera, com si calgués ajudar els pobrets habitants de l’exterior de la metròpoli.

En aquesta dinàmica una mica diabòlica es troba Berga a hores d’ara. També pot servir de punt de referència per a altres capitals menors i similars, com Balaguer o Tàrrega. D’aquesta pluja de diners —aparentment forta quan s’anuncia, però més lleugera quan arriben—, la capital berguedana n’ha quedat fora. Les ajudes oficials anomenades «Pla de Barris» són partides milionàries per intentar aturar el deteriorament, sobretot dels nuclis centrals de poblacions ni grans ni petites segons la mida catalana de les urbs. Quasi totes les altres capitals comarcals dels voltants van ser escollides i ara Berga espera anar a la repesca l’any vinent.

Per continuar regant amb diners els pobles o «equilibrar el territori», segons el Govern, ara s’han anunciat 400 milions d’euros més. Dels plans per als barris s’ha passat al «Pla de Pobles». Són calés a repartir des d’ara i fins al 2030 per, diuen, combatre el despoblament. Hi inclouen partides de 6 milions d’euros per a cada capital petita de comarca.

A la petitesa li posen un tall als 15.000 habitants. Fora dels plans per a ciutats mitjanes i grans per menuda, els 17.500 habitants berguedans ara en queden fora per ser massa grans en un món de menuts. «Al mig del camí», com diria Dant. Segons parli un optimista o un dantesc, sempre he sentit dir d’aquesta noble vila que té els defectes d’un poble i els d’una ciutat, o les virtuts de l’una i de l’altra si parla algú en positiu. El que fins ara quedava a criteri de l’ànim de cada observador, ara és un oficial «ni fu ni fa».

Per acabar, potser voldrien saber la reacció dels polítics locals: van requerir amb rostre compungit i amenaçant de deixar de respirar si no obtenien una excepció en aquest repartiment de diners per a alts i baixos. Si el 2030 el director d’aquest diari encara em deixa escriure-hi, em comprometo a fer-ho i confio no haver de titular: «Petita comèdia divina» .

Tracking Pixel Contents