Política i meteorologia

Hi ha comentaris periodístics que segurament seria millor que no es publiquessin. I no es tracta pas de tornar a instaurar la censura, tal com existia en l’època franquista. Però el fet és que hi ha personatges polítics que pels seus comentaris queda clar que se sentirien molt millor si el franquisme tornava a governar. Un bon exemple és Mariano Rajoy, que va ser president del govern espanyol des de mitjan 2011 fins a finals del 2018. Es tracta d’un personatge prou conegut pel seu poc tacte polític i situat clarament en l’àmbit de la dreta o de l’extrema dreta. Per tant, allò que diu reflecteix sempre aquest caràcter ultradretà, com és el cas d’uns comentaris recents desqualificant la selecció francesa de futbol a còpia d’insistir que els seus components poden ser bons futbolistes, però que no són pas tots realment francesos sinó que alguns van néixer en altres països, i fins i tot fora d’Europa, com si aquest naixement extraeuropeu hagués de comportar una taca o una disminució de la seva habilitat. Per sort, almenys en aquests moments, no sembla que Rajoy pugui retornar a la política activa i a exercir altra vegada algun nou càrrec destacat i d’importància. Segurament, ara que políticament ja se’l coneix força, no li seria gens fàcil d’aconseguir suports suficients des d’altres partits.

 Al marge de picabaralles polítiques, la temàtica d’aquests dies s’ha anat concentrant en dues circumstàncies meteorològiques: la calor que encara fa des de fa setmanes i la manca de pluja que regui el país i rebaixi poc o molt aquesta calor. Ja se sap que sobre la meteorologia no és possible d’exercir cap influència i que, per tant, no plourà ni refrescarà fins que la mateixa natura vulgui obrir  l’aixeta de la pluja. Sort n’hi ha que aquests fenòmens naturals no són humanament manipulables, perquè ja se sap que mai no plou a gust de tothom. Esperem, però, que aviat hi hagi una mica de tot: sol, calor i també pluja, i de tant en tant una mica de frescor reconfortant.