Boscos 2: cap a la bioeconomia

1. ELS INCENDIS FORESTALS S’APAGUEN A L’HIVERN. Seguint aquest criteri el passat novembre i en aquest mateix diari, vaig escriure «Boscos: sobren «arbres» on explicava la diferència entre «bosc» i «superfície forestal»; que a Catalunya s’extreu només un terç de la biomassa forestal que creix cada any (la resta va pels incendis); citava l’estudi FOREStime del CREAF i el CTFC on s’analitzen 25 anys de l’evolució dels nostres boscos i on queda clar que anem per molt mal camí; finalment, lloava la valentia política de l’actual Govern que està endegant un canvi radical en la política forestal cap a una nova gestió dels boscos orientada a la bioeconomia.

2. FINANÇAR LA GESTIÓ FORESTAL. Martí Boada: «a Catalunya hi ha 34 milions d’arbres nous cada any». Sense gestió s’arriba a «boscos» d’uns 50.000 «arbres-palillo» per hectàrea, mentre que l’òptim ronda els 1.000. Això fa sovint necessàries aclarides selectives, que, ben fetes i en el país arrugat que tenim, resulten molt cares perquè demanen mà d’obra jove i forta dins del bosc.

Una política sense diners darrere és fer volar coloms, per això caldria negociar amb l’Estat una bona fracció dels futurs drets ETS2. Expliquem-ho. Actualment, els drets ETS1 European Emissions Trading System, els paguen només els sectors industrials intensius i a penes cobreixen un 40% de les emissions de CO₂, les concentrades. A partir de 2027, per llei europea, els drets ETS2 afectaran la resta d’emissions, les disperses. Els hauran de comprar (pagar) les comercialitzadores de combustibles fòssils per al transport per carretera, calefacció d’edificis, etc. Seran molts diners amb destinació finalista mediambiental. És a dir, possibles Crèdits Climàtics que financin la necessària gestió forestal que no fos rendible per si sola. Amb tot, caldria evitar el mer subsidi, car una economia subsidiada no avança. Es podrien utilitzar per a garantir preus mínims, per exemple de l’estella, si el preu de mercat baixés massa. Però sempre, contra producte realment lliurat al mercat.

3. BIOECONOMIA. El concepte de bioeconomia és un xic peculiar. Normalment, les activitats econòmiques s’etiqueten en funció del producte que es col·loca al mercat. Així parlem del sector farmacèutic, químic, tèxtil, etc. En canvi, el qualificatiu de bioeconomia s’aplica en funció dels ingredients usats per a fabricar el producte final en qüestió. Es tracta de les activitats que utilitzen majoritàriament matèries primeres d’origen orgànic, independent de quin sigui el producte final a vendre, aliments, vestit, construcció, energia, etc. Això vol dir que les matèries primeres usades provenen majoritàriament de l’agricultura, ramaderia, silvicultura, etc. La bioeconomia és per si sostenible i circular. Esdevé la millor base per a una economia de proximitat. Inclou, des de pèl·lets per a calefacció, fins a la construcció d’edificis en fusta, passant per aliments i mil altres coses.

Per incentivar la bioeconomia forestal, més enllà de la recerca bàsica (el CREAF la fa prou bona) cal potenciar la recerca aplicada que usi la matèria primera procedent de boscos ben gestionats. En aquest aspecte, al Solsonès, excel·leix el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i, el seu spin off Forest Bioengineering Solutions SA que se centra a valoritzar les troballes de recerca assajant processos transferibles a empreses per a una bioeconomia industrial orientada al mercat. Les biorefineries ja funcionen al laboratori, cal «escalar-les» cap a la indústria.