La pregonera galàctica

Si una ciutat, al llarg de l’any celebra un acte d’aquells que s’han de festejar com cal, amb tota solemnitat i el vestit d’anar a menjar arròs, aquest és el del pregó de la seva festa gran. Amb molt seny i criteri, ja fa anys que l’Ajuntament de Manresa va optar, en lloc de cedir l’honor de ser pregoner o pregonera a alguna figura molt popular i mediàtica, però normalment forana, atorgar aquest privilegi a manresanes i manresans que per la seva trajectòria ens poguessin aportar reflexions d’autoestima, contagiar optimisme i projectar orgull de comunitat; és així com el magne saló de sessions de l’Ajuntament manresà ha pogut testimoniar que de talent n’hem exportat un grapat. Aquesta setmana s’ha fet públic que l’honor de fer de pregonera de la Festa major d’enguany, s’ha ofert a la científica manresana, enginyera aeroespacial i doctora en ciència aeroespacial per la UPC, Estel Blay Carreras, qui ha acceptat el compromís. Poca broma, perquè si fins ara la ciutat ha gaudit de veus autòctones de prestigi internacional, per primera vegada en tindrem una amb projecció universal, i ho escric textualment perquè la nostra pregonera té l’univers com a camp de treball; vaja, que tindrem un pregó d’alta volada. Conec a l’Estel de ben petita, no pas per les meves tendències científiques, sinó per l’amistat amb el Xavier Blay i la Carme Carreras, els seus pares que alguna cosa han tingut a veure en la formació, creixement i personalitat d’aquest cervell manresà, que les amistats hem pogut anar seguint, naturalment, pel relat entusiasmat i emocionat d’uns progenitors vers la trajectòria filial. Serà un privilegi sentir les paraules i reflexions d’una jove, ferma defensora de la igualtat de gènere, que es mostra com a exemple i model del protagonisme de les dones en l’àmbit científic i de l’exploració espacial. El darrer any, la nostra pregonera, s’ha convertit en tota una figura mediàtica per la seva participació en la missió internacional de recerca Hypatia II, que simula les condicions de vida a Mart al desert de Utah, als Estats Units; i encara que les manresanes i manresans tenim molt per mà això d’estar sovint a la lluna, segur que la manresana galàctica ens farà baixar dels núvols per apropar-nos a uns records de ciutat que ens emocionaran, engrescant-nos de cara a un futur optimista, tocant de peus a terra, sense allò que fem sovint de fer volar coloms. Talent i joventut, l’elecció no podia haver estat més encertada per iniciar la Festa Major d’una ciutat a la qual li cal tota l’energia que ens puguin injectar per enlairar-nos; i a l’Estel de les dues coses, energia i experiència de com fer-ho per tocar el cel, n’hi sobra; serà l’oportunitat perquè, ni que sigui d’una petita dosi, ens en contagiem.