Terra de peatges

La Catalunya central, o interior o també anomenada desenfrenadament «territori» pels capmasos de la capital manté en la seva essència una particularitat que la fan especial a ulls de tothom. Una singularitat a la qual no ha renunciat malgrat les múltiples peticions vingudes d’arreu i de tuti quanti que, esforçadament, clamen per abolir aquest senyal identitari que fa, genuïns, tots els habitants del llogarret. I quin és aquest tret tan especial? Els peatges. La Catalunya Central viu aferrada als peatges de la C16 i lluita amb els peatges de la C32 per ser els més cars, els més amortitzats i els més discriminatoris del país. I en això, el Bages i el Berguedà guanyen per golejada. Si et pares a xerrar tot fent un got a l’ombra o al sol – als fornits habitants de la Catalunya central no els molesta el sol ni l’ombra – qualsevol aborigen us dirà orgullós que, els peatges, ni tocar-los que no sabrien viure sense aquesta sangria i que si algú no li ve de gust pagar què coi! Que se’n vagi a qualsevol altra comarca que prou n’hi ha de llocs on, moure’s, no costa un ral. Aquí no. Aquí ens agrada pagar. Aquí volem pagar. I punt. I com més paguem més ens agrada, tot i que darrerament amb l’enganyifa dels descomptes ens volen fer descomptar. Ni pensar-ho. No volem descomptes, volem recàrrecs. Per passar pel Bages, es paga. I punt! I nosaltres, els bagencs, els primers. El Bagenc paga i paga bé, I de gust, I de vegades, en cap de setmana, pugen i baixen diversos cops per l’autopista només per sentir el gust de pagar. Paguem per pujar, paguem per baixar i paguem només per mirar-nos la C16. Al Bages som fets de pedra pagada. No en sabem i ni en volem viure de cap altra manera: atracats com delinqüents cada vegada que ens movem o que fem un pas. I sí, prou n’hi ha de can fanga que també paguen quan pugen o quan baixen, però que s’han pensat. Ells ho fan per força, ves si no perquè es compraven un coi de caseta passat el túnel, mentre que nosaltres, això de pagar, ho fem per gust i amb totes les ganes. La C16 amb el seu sinuós recorregut que tant dona pel sac no seria la meravella que és per a nosaltres si no estigués sempre coronada pel seu majestuós peatge. I que així sigui per sempre. Al final serem un reducte tant reducte que ens preservaran com una reserva en extinció i serem exposats com l’últim vestigi de quan es pagava. I ben pensat, no serà tan mala idea, us farem pagar per guaitar-nos. I a tu, quan t’ha costat la vida en peatges aquesta setmana? No em diràs que no dona un gustet i unes ganes de viure.