Messi i el futbol del segle XXI

Avui «és dia de partit!», com canten els culers. A les 9 del vespre no hi ha una altra feina a fer a les ciutats i pobles del nostre país: veure futbol. El dia de les semifinals, 8 de cada 10 persones que estaven davant del televisor entre les 9 i les 11 de la nit miraven el partit. La xifra impressiona en un moment en què hi ha una gran varietat de canals en obert i encara més oferta a les plataformes. També s’ha vist aquests darrers dies com han anat sorgint iniciatives per seguir l’espectacle en pantalles grans i viure’l de manera col·lectiva. S’espera que l’audiència d’avui encara superi la de les semifinals. Quin millor comiat del cap de setmana que un gran partit de futbol?

El futbol desperta molt interès, indubtablement, i a casa nostra amb sentiments ben variats. N’hi ha que són absolutament argentins, n’hi ha que són absolutament espanyols, n’hi ha que són de Messi i n’hi ha que són dels jugadors del Barça, columna vertebral de la selecció espanyola.

Serà, possiblement, el darrer partit de Messi en un Mundial. No seré pas jo qui el retiri, però el calendari biològic no perdona i es fa difícil pensar que el jugador argentí encara es calçarà les botes per competir al màxim nivell quan hagi complert 43 anys. És el millor, però no és immortal.

Leo Messi, argentí format al Barça, ha estat decisiu en pràcticament tots els partits del Mundial i ara caldrà veure si també és capaç de decidir la final contra Espanya. Amb 39 anys, lidera les estadístiques de màxim golejador i d’assistent, entre d’altres.

Veure l’argentí és contemplar el millor fruit de la Masia, el millor jugador sorgit de la pedrera blaugrana, davant d’una selecció, l’espanyola, que no és la Masia, però que juga com els equips del Barça: control de la pilota, rapidesa en la passada, joc a un o dos tocs i la recerca constant del company més ben situat. Bona part dels jugadors que entrena Luis de la Fuente tenen present o passat blaugrana. Tenen ADN Barça, com popularment es coneix aquest estil de joc.

El Barça no juga, però Espanya és molt Barça. Cubarsí, Olmo, Lamine Yamal, Pedri o Cucurella estructuren l’equip. Altres han crescut futbolísticament a les ordres de Pep Guardiola, referent indiscutible de l’estil de joc de la Masia. Si guanya Messi, estaré feliç per ell i viuré amb emoció l’adéu d’un futbolista irrepetible. Si guanya Espanya, s’imposarà una manera d’entendre el futbol que ha marcat el segle XXI.