Davant la calor, aigua i verdor! Per què cal actuar (1)

Som a l’estiu, aquella època de l’any que abans esperàvem amb ganes i ara comença a ser un suplici. A casa fas enginyeria amb finestres i persianes per mantenir allunyada la calor tant com pots. Quan surts al carrer, busques les ombres, si és que n’hi ha, i dissenyes la ruta per amagar-te del sol. El canvi climàtic ja ha canviat les nostres vides, des de detalls de la vida diària, a qüestions transcendentals.

Estem vivint unes setmanes i mesos de molta calor. Ja no en podem dir excepcional, perquè malauradament és la nova normalitat. Hi ha qui només es recorda del canvi climàtic quan arriba la calor, o encara tenim persones, com la regidora de Vox, que continuen negant-lo, mentre molta gent en pateix les conseqüències amb canvis en els hàbits, malestar o, fins i tot, amb unes xifres desbocades de mortalitat associada a la calor o els incendis que se’n deriven. D’altres treballem tot l’any i des de fa temps per intentar minimitzar l’escalfament global i el seu impacte. En polítiques climàtiques hi ha dos grans blocs: la mitigació, que promou accions encaminades a reduir la generació de gasos d’efecte hivernacle, com les millores al transport públic, més espais per a vianants i bicicletes, la utilització d’energies renovables, l’aposta per l’eficiència energètica amb LEDS en l’enllumenat públic, l’augment del reciclatge, el consum de productes de proximitat, etc; i l’adaptació, que promou accions per reduir l’impacte de les catàstrofes naturals i extrems meteorològics sobre les persones, com disposar de carrers més frescos o reduir els riscos associats a sequeres i inundacions.

No sempre és fàcil combinar tots dos objectius i, a vegades, hi ha accions contradictòries. Posar aire condicionat en equipaments i habitatges és una política d’adaptació, però contribueix a augmentar l’escalfament global, així que cal ser molt curós a l’hora de decidir on convé instal·lar-ne. En aquest cas, per mi, la resposta és bastant clara: on les persones més vulnerables passen més hores de calor, cosa que aquest mandat a Manresa s’ha traduït en la climatització de 5 escoles bressol municipals, que fan classe fins a finals de juliol amb infants de 0 a 3 anys. Però aquesta no pot ser la solució ni per a tots els equipaments ni per a tots els habitatges del món... o a fora de casa serà un infern molt pitjor que l’actual, tindrem una societat encara més trencada, sense vida al carrer, i sobretot, petarà la xarxa elèctrica i tindrem apagades generalitzades cada dos per tres. I aleshores ningú no tindrà aire condicionat, ni les escoles bressol, ni els hospitals, ni les cases benestants. De fet, molta gent tampoc se’l pot permetre i si el preu de l’energia segueix pujant molt més que els sous, serà un privilegi de les elits.

En canvi, hi ha accions que són bones per als dos flancs de la batalla climàtica, que ajuden a mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos-hi. I són, sempre, aquelles que es basen en la natura: en l’aigua i en la vegetació. En els propers articles abordaré cadascuna d’aquestes estratègies i com s’aterren a la política municipal.