Educar en els espais quotidians

Quan parlem d’educació, d’entrada ens venen al cap les aules, continguts curriculars o temps lectiu. Alhora, però, la realitat és que bona part dels aprenentatges que marquen la infància i l’adolescència passen més enllà de l’horari escolar. Passen també en l’estona abans d’entrar a classe, l’espai-migdia a l’escola, les activitats extraescolars o els espais de joc compartit. Aquests no són simplement «serveis complementaris», sinó espais que formen part del dia a dia de molts infants i joves i on, precisament, tenen lloc aprenentatges fonamentals.

Aprendre a conviure. Gestionar emocions. Descobrir noves habilitats i interessos. Resoldre conflictes. Construir relacions. Cooperar i guanyar autonomia. Aprendre a esperar, escoltar i formar part d’un grup. Tot això també és educar. Més enllà de l’escola. Més enllà de l’àmbit familiar i social.

Si bé tendim a entendre aquests serveis des d’una mirada merament organitzativa o de conciliació familiar, reduir-los només a aquesta funció (que també es compleix), seria no entendre el seu enorme potencial educatiu.

Un menjador escolar no és només un espai on dinar: és un entorn on es treballen hàbits, autonomia i convivència. Una extraescolar no és només una manera d’ocupar una tarda: pot ser el lloc on un infant descobreix una passió, guanya confiança o troba un grup on sentir-se reconegut. Una estona d’acollida no és només una solució horària: és un moment de joc, de socialització i d’acompanyament.

Al CAE fa molts anys que treballem en aquests espais i entenem els serveis complementaris amb intencionalitat educativa, posant l’infant al centre, convertint-los en espais de creixement individual i col·lectiu, en els quals el joc és una de les eines educatives més potents al nostre abast, essent una manera natural d’aprendre i relacionar-se.

Vivim en una societat que tendeix a valorar sobretot allò visible: els resultats acadèmics, els objectius o els indicadors. Potser hauríem de donar més valor a tots aquests espais que, sense fer gaire soroll, contribueixen cada dia a formar persones més autònomes, segures i capaces de conviure.

Quan les famílies preparen el proper curs i defineixen els serveis que volen oferir, què esperen realment d’aquests serveis? Que donin resposta a una necessitat organitzativa? Un espai on dipositen la confiança per educar infants i joves? No obstant això, l’educació va més enllà.

Perquè l’educació passa en tots aquells espais on infants i joves comparteixen, juguen, conviuen i creixen. I això, sens dubte, passa en qualsevol dels àmbits quotidians, de l’entorn social i familiar. Passa per alinear família, escola, lleure i espais compartits i de socialització.

Som-hi, famílies?