Festivals boutique i tributs

Si s’interessa per l’oferta cultural i d’entreteniment, estic quasi segur que estarà com jo: no hi ha manera de poder seguir el ritme de les ofertes caniculars d’actuacions, concerts i festivals de música o arts escèniques. Són una cosa mai vista i en creixement exponencial. Hi ha moments en què sembla haver arribat al paroxisme.

Des de sempre Barcelona irradia tota mena de recitals, des d’artistes de crida internacional fins a algun farsant col·locat entremig per omplir els programes. De les coses «de la capital» aquest estiu en destaco l’actuació d’aquesta setmana al Teatre Grec del solsoní Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi: tres hores per interpretar els dos discos que han enregistrat junts. Talent d’aquí d’un crooner català profund com la seva veu i la millor cobla del país al darrere.

Abans arribaren els festivals d’estiu, primer de tot a les viles de platja, com el de Cap Roig, pagat per CaixaBank, el de Peralada o altres subsidiats amb diners dels ajuntaments corresponents. Amb aquesta tendència a l’expansió ha sorgit el «Camins» a Manresa amb entrades entre 39 euros (la més barata) i 75 euros (la més cara). És la primera edició, sembla ser exitosa, de la qual en vindran més per entrar en el circuit català «festivaler». Els 150.000 euros aportats per la municipalitat manresana en forma d’ajuda directa suposen una subvenció d’11 euros a cadascun dels 13.500 espectadors que van acudir al recinte firal a alguna de les sis vetllades. És malgastar o fomentar el gaudi d’uns quants? Aquesta valoració queda a gust de cadascú, segons sigui més polemista o menys.

A Berga, de moment, l’agenda musical és més modesta i aquest any li ha tocat pujar l’Elena Gadel. Amb entrades a preus populars (entre 15 i 18 euros), el centenar llarg de persones assistents al parc del Lledó no devien ser suficients per pagar el seu caché i el dels seus músics.

A l’escampada de festivals boutique s’hi van afegint els «vespreigs» (còpia importada dels «tardeos» en castellà) o els tributs a grans bandes on et poden delectar amb la perfecta melancolia dels «God Save the Queen» o uns bàndols intentant imitar Supertramp mentre el baix i el guitarra van comentant les seves quotidianitats. La qüestió de tota l’oferta d’entreteniment dels estius és meridiana: hi ha tanta oferta que et poden colar qualsevol cosa indigesta o les fantàstiques interpretacions de música clàssica de les «Espurnes Barroques».

Menció a part són les actuacions de les festes majors, que ofereixen a cada vila els mateixos noms de sempre: aquest any La Ludwig Band, no fa tant els Manel. Potser al final tot és més simple. Mentre hi hagi qui trobi cara una entrada de trenta euros i barat un gintònic amb cogombre a quinze, la cosa pública continuarà rascant-se la butxaca. I nosaltres, escollint entre el talent i el club dels mediocres.