Un nou model de cures

Era un clam popular que calia reformar la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). No sols perquè era imprescindible millorar el seu finançament sinó, també, perquè calia refundar el model de cures, deixant de banda l’enfocament purament assistencialista, basat en les macroresidències, per enfocar-lo en els drets de les persones dependents i en la seva autonomia. Aquest llarg camí es va iniciar al Congrés de Diputats el 14 de juliol, aprovant la reforma de les lleis de dependència i discapacitat.

Amb relació a la dependència, el nou text amplia el catàleg de serveis, que podran adaptar-se a la voluntat i circumstàncies de cada persona, flexibilitzant el PIA (Programa Individual d’Atenció), permetent, per exemple, que s’acompanyi la persona a fer activitats fora del domicili, com anar a comprar o al metge i, també, que el suport pugui venir de persones més enllà de l’entorn familiar. S’eliminaran incompatibilitats entre prestacions, s’universalitzarà el dret a la teleassistència...

Amb aquesta reforma es pretén agilitzar el termini per determinar el grau de dependència i reconèixer les prestacions, i superar els problemes de finançament, objectiu pel qual el Congrés també va convalidar el decret que incrementava el finançament en 6.200 milions d’euros per als anys 2026 i 2027, alhora que es fixava, ara per llei, que l’Estat aportaria el 50% del finançament de la dependència.

Per arribar a aprovar aquesta reforma, no sols ha calgut la iniciativa del govern progressista, sinó que ha estat imprescindible la forta pressió que han fet les entitats del tercer sector, associacions i plataformes, com la PAVDi, que aglutinava multitud d’entitats catalanes en la seva defensa.

En l’àmbit local, els pensionistes de CCOO portaren el manifest de la PAVDi als Consells de Persones Grans de Manresa i del Bages, que s’hi van adherir i fou traslladat al ple de l’Ajuntament de Manresa, que també el va recolzar, motiu pel qual tots ens en podem felicitar, tot tenint clar que els drets no cauen del cel, sinó que cal aconseguir-los i després defensar-los.