Somnis ucraïnesos

De les moltes nacionalitats que han passat pel Centre Internacional de Protecció als Refugiats de Creu Roja, a Berga, una de destacada, ha estat la dels ucraïnesos, fugint de la guerra contra Rússia. Una guerra desproporcionada que havia de durar unes poques setmanes i que ja ha superat els quatre anys de vida.

La resistència trobada ha sorprès l’invasor fins al punt de desgastar-lo amb unes pèrdues humanes, materials i econòmiques insostenibles. Si no fos per la humiliació que suposaria demanar una treva o pactar un acord de pau, Rússia ho faria, sense més dilació.

Permeteu-me aquesta introducció per a exposar una petita part dels sentiments, emocions i sobretot patiments, de tots els qui he tingut a les meves classes de llengua. Fugitius d’una guerra ferotge, portada fins extrems mai imaginats, perquè la resistència trobada ha obligat a mobilitzar desenes de milers de soldats russos, sense formació ni ideals de combat.

Totes les guerres són insensates i extraordinàriament sagnants, lògic estar sempre amb el cor encongit i l’ànima en suspens a l’espera de rebre notícies de familiars i amics que s’havien quedat en el país. Informacions sobre danys produïts, o sobre ferits i morts en combat o simplement a conseqüència dels bombardejos. I un dels pitjors dolors: donar per desapareguts éssers estimats, dels quals ningú en pot donar informació.

Després de quatre anys de guerra, i sense cap perspectiva d’una propera treva o acord de pau, és lògic que moltes famílies es plantegin què fer? I és que a 31 de març d’aquest any, hi havia 345.995 ucraïnesos establerts a Espanya. I són pocs, molt pocs els que retornen. Més aviat la xifra s’incrementa, a cada any que passa.

Tothom qui ha hagut de sortir del país, per força, desplega somnis de cara el futur. Uns són simples desitjos, altres són propostes de futur. Uns es compliran, altres quedaran en el record. Són temes recurrents en tots els moviments migratoris, oimés si la motivació ha estat una guerra.

I quins somnis tenen? Tots, lògicament, la pau. Poder recuperar la totalitat del territori, i no tenir cap altre destí que reconstruir el país, entrar a la UE, i tenir la protecció de l’OTAN com per no haver de patir, mai més, per una altra invasió. Molts retornaran a casa, però un cert nombre ja no ho veuen possible. Es quedaran aquí.

Aquí, molts ja s’han ajuntat en uns quants municipis, creant una xarxa d’interessos que permet recuperar part de la vida perduda i alhora intercanviar relacions i vida comuna. La xarxa d’ajuda mútua és llarga i extensa, en territoris i persones. Per això, alguns voldrien anar més lluny i somiar en un espai, gairebé ucraïnès, aquí a Espanya. Per què no comprar un poble abandonat per convertir-lo en un ucraïnès?

Tenim uns quants centenars de pobles abandonats, per no gaire diners se’n pot comprar un, i amb ajudes de diferents procedències, es podria convertir el somni, en una realitat. Doncs bé, hi ha qui té aquest somni, compartit amb molts altres que permetria trobar vida per a algunes famílies i ser lloc de pelegrinatge, per a moltes altres. En una comunitat tan gran, espero que surtin prou impulsors per a fer-ho realitat.n