La tècnica i el cor

De la cerimònia de la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, em van impressionar la interpretació de la música de Daniel López Pradas i les imatges espectaculars, però també la frase d’Antoni Gaudí: «primer l’amor, després la tècnica» projectada al cel. Ara bé, a la recent encíclica Magnífica humanitat de Lleó XIV, on reflexiona sobre l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) a la nostra societat, hi podem llegir una frase que transmet un missatge prou semblant: «fer que la tècnica creixi sense que es replegui el cor». El text de Lleó XIV reivindica la dignitat humana, que considera universal i inalienable, i expressa la seva preocupació perquè un ús mancat d’ètica de les tecnologies pugui afavorir noves formes d’esclavitud. Ens adverteix del fet que «el control de les plataformes, les infraestructures, les dades i la capacitat de càlcul no és prerrogativa dels estats, sinó de grans actors econòmics». La IA pot ser una ajuda valuosa, però cal fer-ne un ús prudent i establir mecanismes de control per esquivar la temptació que actuï com un nou colonialisme depredador. Lleó XIV ens parla d’impedir que la IA s’utilitzi per al control social «que la recopilació massiva de dades i l’ús de sistemes algorítmics fan possible». Necessitem preservar i enfortir el que ens fa humans, amb sensibilitat, esperit crític i consciència de finitud. Lleó XIV argumenta que «la recerca de la veritat és un element essencial per a la democràcia», alerta davant de l’omnipresència dels mitjans digitals perquè «genera una cultura de la immediatesa i la sobreestimulació, que alimenta el cansament, l’avorriment i l’apatia davant de l’esforç que suposa buscar la veritat», i afirma: «L’escola és el lloc on les noves generacions poden aprendre a buscar i a estimar la veritat». Però Lleó XIV posa, a més, l’accent dins l’encíclica en el valor del diàleg, la superació de la teoria de la «guerra justa» i inevitable, i la denúncia de l’alarmant cursa armamentista en què ens hem instal·lat.