El Tresor, la Perla i la Xarxa: triar el que és essencial

Amb què podem comparar el Regne del cel? Jesús ho explica a l’Evangeli (Mt 13, 44-52) a través de tres imatges: un tresor amagat en un camp, una perla de gran valor i una xarxa de pescar. En les dues primeres històries, els protagonistes troben un tresor i una perla d’un valor incalculable. La reacció de tots dos és la mateixa: plens d’alegria, venen tot el que tenen per comprar el camp on hi ha el tresor o aquella perla.

Aquests elements tan valuosos representen el Regne del cel, que és trobar Jesús i el seu missatge. Aquesta trobada genera precisament això: una felicitat desbordant que dona un sentit profund a l’existència i fa que la resta de coses passin a un segon terme.

Però el text també ens diu que per quedar-nos amb el que és essencial, cal deixar de banda el que és secundari. Seguir Jesús demana renúncies concretes, com pot ser el fet de desprendre’s de l’afany de poder, de la necessitat de viure per sobre dels altres i de l’obsessió per acumular béns materials. El cor no es pot posar en els diners ni en coses caduques. Aquest Regne es fa visible en el dia a dia quan fem el bé, ajudem qui ho necessita, som justos, perdonem de cor i treballem per la pau.

A vegades, aquesta troballa arriba per sorpresa, de cop i volta, com un regal inesperat de Déu. D’altres, és el resultat d’una cerca pacient i constant, com la del mercader que busca la millor perla i que representa tots aquells qui busquen la veritat amb esforç.

En una tercera paràbola Jesús ens parla de la xarxa que els pescadors tiren al mar i que recull tota mena de peixos. Una vegada a la platja, trien els bons, els guarden en cabassos, i llencen els dolents. Aquesta història fa referència a la fi dels temps, quan hi haurà una tria fonamentada en com haurem actuat. En aquesta separació, tal com es diu diverses vegades en l’Evangeli, els dolents seran llançats a la fornal ardent on hi haurà plors i cruixit de dents. Les nostres accions tenen conseqüències. Déu és misericordiós, però també és just.

Sant Joan de la Creu deia que al final ens examinaran en l’amor i que hem d’aprendre a estimar com Déu vol ser estimat. Davant de Déu no importaran ni els diners ni els èxits materials; l’únic equipatge que podrem emportar-nos seran les nostres bones accions i l’amor que haurem sabut donar.