Baixar de la figuera i oblidar-se del futbol

Dormir a la palla, això fem. Tanta son perduda per les implicacions de la victòria de la selecció espanyola de futbol (ells no, que mai no havien pogut viure una manifestació de dos milions de persones enfervorides); tanta discussió inútil sobre el paper dels jugadors catalans i del Barça a La Roja, o les giragonses identitàries de Laporta ens han distret de l’important: com tenim el país, selecció catalana de futbol a banda? La normalització imposada (acceptada ingènuament per molt badoc) permet que l’espanyolisme irrenunciable del PSOE-PSC escarneixi Catalunya amb inversions i promeses no realitzades, que jutges prevaricadors continuïn magrejant la democràcia impunement, i que l’encuirassat de l’estat profund que navega en aigües del PP pilotat per Aznar insisteixi en el missatge preguerra civilista que provoca polarització política i clima de crispació social (cerqueu la pel·lícula «Mientras dure la guerra», d’Alejandro Amenábar, per comparar arguments, dialèctica i actituds que es donen actualment en la política espanyola arrossegant perillosament la societat). Ells van a la seva, i nosaltres a la deriva, instal·lats en la lluna de València: acaben de decidir destruir els elements que configuren per a la Història el referèndum de l’1 d’Octubre, però el president Illa no ha dit ni piu, i fa com si mastegués un gripau per reconèixer que l’estat espanyol és garrepa a l’hora d’invertir a Catalunya. Només se li acut retreure Junts que no ajuden prou. I els socis d’investidura xiulen fora de melodia. Albiach li demana que Laietana 43 sigui únicament espai de memòria democràtica, sense comissaria de policia, i Esquerra li diu que «amnistia no és amnèsia» per recuperar allò del conflicte polític que van abandonar quan Marta Rovira va tornar de l’exili per «acabar la feina»: pactar la investidura de Salvador Illa i, entre altres decisions increïbles, blindar l’asfíxia fiscal de les classes mitjanes i populars catalanes per la negativa d’ERC a deflactar l’IRPF, mentre el govern de l’estat bat rècords de recaptació. Quines coses que té la política d’abans de vacances! Pel futbol discutim les essències, però per l’afer de la DGAIA aviciada en el funcionament, amb greus problemes estructurals i sospitosa gestió privatitzada, justifiquem els responsables i que el president torni a inflar pit, canviï la consellera gairebé d’amagatotis i repti qui tingui proves que denunciï adequadament, obviant els informes de la Sindicatura de comptes i l’enorme aportació periodística de la plataforma Octuvre.cat que ha destapat l’escàndol. No sé qui ha de dir que ja toca baixar de la figuera, però urgeix que els catalans, emprenyats i convençuts, deixin de badoquejar i comencin a sumar perquè la revolta doni positiu.