Teatre d’ombres

El maig del 2019, la filòsofa Marina Garcés va ser cridada com a testimoni per part de la defensa de Jordi Cuixart en el judici del procés. La seva comesa era aportar context sociològic a l’ambient de mobilització ciutadana durant la tardor del 2017. Quan va mirar d’explicar la seva impressió personal del moment, el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, la va tallar de manera implacable: «No ve aquí per expressar la seva apreciació del seu estat febril ni el seu grau d’al·lucinació». Va resultar desconcertant tanta inclemència amb Garcés quan el mateix jutge havia permès que guàrdies civils que van participar en la repressió de l’1-O s’esplaiessin sobre les seves sensacions. Així, hi va haver agents que van veure als rostres de la gent un «odi reflectit que mai havia vist en la meva vida professional» o afirmaven que es «mastegava odi i ràbia». Per a aquell tribunal, el valor de les emocions dels testimonis policials va ser més gran que el d’una persona disposada a posar paraules al sentiment d’una part de la ciutadania.

Com una mena d’eco, en el judici al fiscal general de l’Estat, el Suprem va ignorar les declaracions de sis periodistes que desvinculaven de les filtracions al finalment condemnat. I, de nou la ressonància, en el judici de l’Audiència Provincial de Badajoz contra David Sánchez es van desatendre i van desestimar els testimonis de 42 testimonis que haurien donat aire a la defensa. Al contrari, el testimoni d’una directora d’orquestra que va competir per la plaça de Sánchez i es va sentir en desigualtat d’oportunitats o la teoria de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre una tasca cultural «innecessària» sí que van ser tinguts en compte.

Hi ha una cosa inquietant en el reiterat descrèdit als testimonis quan sembla no ajustar-se a un guió previ. Les seves figures, transformades en meres ombres negres. I, en un joc teatral, el tribunal decidint sobre qui projecta la llum. Sens dubte, l’espectacle és grat per a alguns. Però a la platea de la democràcia, s’escampen la sospita i la indefensió.