Incendis d’estiu

Nou estiu, nova temporada de focs. La tranquil·litat se’ns escapa de les mans, quan pugen les temperatures. Aquests dies el desastre és molt tangible al centre de la península, amb més de 88.000 afectats i 45.000 hectàrees calcinades. Almenys, aquestes eren les dades ahir al vespre. Avui, la situació pot haver canviat, potser, lamentablement, a pitjor.

La història es repeteix cada any, tot i que els mitjans per combatre aquests grans devoradors forestals s’han afinat moltíssim. L’escenari del desastre pot ser a tocar de casa o a l’altra punta del món, però les imatges son idèntiques: bombers jugant-se la vida per aturar boscos en flames que sovint amenacen propietats i vides humanes. Perquè el risc de debò és aquest: que els incendis no acabin devorant-nos.

El planeta augmenta la seva temperatura, alerten de fa dècades tots els experts, i les conseqüències són nefastes en tots els sentits. També quant al risc d’incendi i especialment de superincendi, aquests monstres que calcinen hectàrees i hectàrees i que posen en risc vides i salut.

«Salvem el planeta» ha estat un lema d’èxit per a les campanyes de conscienciació sobre els riscos mediambientals. Però l’expressió és excessivament genèrica i no precisa el que realment ens importa, que és que el que està en perill no és el continent sinó el seu contingut humà. Cada batalla contra el canvi climàtic que no guanyem (i són moltes, diàriament, arreu) obre més fronts en la guerra, per la supervivència de la nostra espècie. Que d’això parla el risc climàtic.

Les alertes científiques sonen dramàtiques sempre, en aquest sentit, però es van acumulant dades que si no ens han fet ja reflexionar certament no tenen cap sentit a hores d’ara.

Els focs enormes que cremen als estius són el marc en què caldria ubicar el mirall per reflectir-nos-hi. Ens hi veuríem envoltats d’un incendi gegantí del qual es complica fugir. Però la viralitat a les pantalles no sabem si indica un augment de la nostra consciència sobre la qüestió. Potser és simplement un altre espectacle que cal no perdre’s per mantenir el to en les converses d’estiu.

Del gran incendi del 1998 a Catalunya en vam aprendre algunes lliçons, com recordem avui en aquest diari. Almenys tots els arbres cremats aquell any no van fer-ho per no res. Si aconseguíssim rebaixar la intensitat de les flames ja seria una gran victòria. Caldrà esperar a l’estiu que ve.