Revistes catalanes d’història, en crisi

Josep M. Figueres Artigues, professor jubilat d'història del periodisme a la UAB, explicava que de revistes essencialment d’història ja no en queda pràcticament cap o són molt minoritàries. Estudis d’Història Agrària, surten un cop l’any de la mà de Llorenç Ferrer. És una revista acadèmica fundada l'any 1978 a Barcelona pel professor Emili Giralt, mort fa anys. El darrer número del 2025 està dedicat a Humanitats digitals i història agrària. La revista catalana d'història Recerques va ser fundada el 1970 per Josep Fontana, Ramon Garrabou, Josep Termes, Ernest Lluch i Joaquim Molas. De periodicitat semestral i molt especialitzada encara publica recerca en història, ciències socials i humanitats. Tot i ser interessant, la revista valenciana El Temps, es ven menys que abans. Referida a Política i Cultura, manté temes històrics. Només Sàpiens, revista mensual de divulgació històrica, té la virtut de tenir un públic no especialista, interessat per les anècdotes i curiositats. L’Avenç, ha perdut lectors en la seva darrera etapa i cada dia són més els que no li veuen cap sentit a la publicació. Sens dubte, ha deixat de ser un referent per ser un híbrid indefinit d’història, (poca), cultura i memòria (sic). Revista de Catalunya, fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, ara és dirigida per Frederic J. Porta i Capdevila, historiador i politòleg, que li ha donat una línia independentista. Pel que fa a Serra d’Or, en època del Pare Massot, s’hi publicaven articles de qualitat, com els del col·laborador Hilari Raguer. Ara no hi ha un sol article d’història, la revista cau de les mans. Ha passat de ser una revista referent a perdre prestigi. Sap greu perquè hi havia escrit des de la intel·lectualitat dels socialistes de Barcelona, amb Maragall al front, fins a gent del conservadorisme català com Fabià Estapé.

Massot també va ser responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, on editava llibres d’Història Medieval, de Roser Salicrú: El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, 1410-1485, les Memòries de Carles Gerhard, Comissari de la Generalitat a Montserrat, de Josep Massot i Muntaner. Les Memòries de Vicenç Guarner, que va ser director de l'Escola d'Estat Major. També Massot va reescriure les memòries del metge barceloní Francesc Fontbona: «Memòries d’un metge a la Guerra Civil». Des que l'editora Núria Mañé n’és la nova directora s’han publicat poques coses d’història. L’any passat van reeditar el llibre de Joan Pous Porta i Josep Solé Sabaté sobre “Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939). El Cojo de Málaga i els fets de Bellver”. Semblava interessant, però la principal font és un opuscle, com a centre de la informació. Després va editar un conjunt d’articles sobre “La crema de convents del segle XIX”, que va dirigir l’historiador mallorquí, Antoni Moliner Prada. Editen poc perquè no venen. Bàsicament, només publiquen un llibre a l’any d’història. És una tasca complicada perquè es llegeix menys, però d’altres editorials s’espavilen. L'últim llibre de Daniel Díaz, “Vida i mort dels catalans en els fronts de guerra”, va coincidir amb la desaparició del comitè que els validava, on Francesc Vilanova Vila-Abadal, amb diversos professors dels Països Catalans, tenia un paper destacat en l'àmbit acadèmic, actuant com a director, autor i coordinador d’obres fonamentals publicades per l'editorial.