La calor també treballa. I també pot posar en risc la salut

Quan arriba l’estiu, parlem de vacances, de piscines, de terrasses i de desconnexió. Però per a moltes persones, els mesos de més calor no signifiquen descansar. Signifiquen continuar treballant en una obra, en una cuina, en una nau industrial, en un magatzem, al camp, fent repartiments o atenent un comerç on la temperatura puja a mesura que avança el dia.

I aquí és on convé recordar una idea que sovint passa desapercebuda: la calor no és només una incomoditat. També pot ser un risc laboral.

A la Catalunya Central ho sabem prou bé. Convivim amb un teixit empresarial molt divers, on hi ha indústria, construcció, comerç, logística, agricultura i serveis. Moltes d’aquestes feines no es poden traslladar a una oficina climatitzada ni esperar que passi l’onada de calor. L’activitat ha de continuar. Però això no vol dir que s’hagi de treballar a qualsevol preu.

Durant anys hem normalitzat frases com «beu molta aigua», «fes una pausa quan puguis» o «a l’estiu sempre ha estat així». Però la realitat és que les temperatures extremes poden provocar deshidratació, marejos, esgotament, cops de calor o una pèrdua de concentració que augmenta el risc d’accident.

I quan existeix un risc conegut, la prevenció deixa de ser una recomanació per convertir-se en una obligació.

Parlar de prevenció no és parlar de papers guardats en una carpeta. És preguntar-se si la manera com s’està treballant és compatible amb la salut de les persones. És valorar si determinades tasques es poden avançar a les primeres hores del matí, si els descansos són suficients, si hi ha zones d’ombra o espais refrigerats, si les persones disposen d’aigua de manera continuada o si l’organització del treball s’ha adaptat a unes temperatures que, cada estiu, baten nous rècords.

No es tracta d’aturar tota activitat cada vegada que puja el termòmetre. Les empreses han de continuar funcionant i moltes feines no es poden ajornar. Però hi ha una diferència molt important entre assumir les dificultats pròpies de l’activitat i acceptar condicions que poden posar en risc la salut de les persones treballadores.

A més, la calor no afecta tothom de la mateixa manera. L’edat, determinades patologies, l’esforç físic, la roba de treball o fins i tot la durada de la jornada poden fer que una mateixa temperatura tingui conseqüències molt diferents segons qui la suporta.

Per això no serveixen les solucions improvisades.

En moltes petites i mitjanes empreses, les coses sovint es resolen amb sentit comú i bona voluntat. Però la bona voluntat, per si sola, no eximeix de responsabilitats. Si una persona pateix un problema de salut relacionat amb la calor, el que s’analitzarà serà si aquell risc era previsible i quines mesures havia adoptat l’empresa per reduir-lo.

Perquè la responsabilitat no comença quan hi ha un accident. Comença molt abans, quan el risc ja era conegut i, tot i així, no es van prendre les mesures necessàries.

L’estiu posa a prova moltes coses: la capacitat d’organització de les empreses, la resistència de les infraestructures i, també, la manera com entenem la prevenció.

Treballar amb calor, en molts sectors, és inevitable.

Treballar assumint que la calor «forma part de la feina» i que no cal fer res per evitar-ne les conseqüències, no hauria de ser-ho.

Perquè les onades de calor passen. Les conseqüències d’haver-les ignorat, de vegades, no.