Com apagar incendis a l’hivern?

Els focs s’apaguen a l’hivern és una frase recurrent i ben trobada, però no gens fàcil d’aplicar. Els problemes climàtics i l’abandonament dels boscos han crescut més ràpid que l’aplicació de les mesures que els experts ja fa temps que reclamem:

Planificació territorial de les zones estratègiques sense combustible per defensar grans massissos, espais naturals o zones forestals amb molta població dispersa (rerepaís de Madrid o entorns metropolitans catalans). Els plans d’acció rural que aportin valor i treballadors forestals (que hauran de ser segurament immigrants) per fer una gestió forestal amb aprofitaments o pastures per tornar mosaics agro-forestals i vida als pobles en vies d’extinció.

Incorporació de les anàlisi preventives i les seves propostes als Plans Territorials Parcials per fer viables urbanísticament les mesures imprescindibles, acompanyats de canvis normatius inajornables, com la reforma de la llei dels perímetres de les urbanitzacions que no ofereix ni seguretat en la dimensió de les franges, ni aplana el camí als ajuntaments per executar-les i mantenir-les; o la reforma de la obsoleta llei forestal catalana de 1988.

Aquestes reformes haurien de facilitar la simplificació i millor coordinació dels 6 Departaments, 16 Direccions generals i una Secretaria general de la Generalitat amb competències sobre el tema, aportant recursos financers assegurats i participació real per als implicats, sota unes directrius clares en la prevenció, en la preparació i en l’emergència.

Aquest és el nus de la qüestió, la governança. A l’estat, és imprescindible un pacte com el que reclama el president, tot i que ha de començar per fer la feina a casa seva per no deixar inoperatius la meitat dels 13 hidroavions Canadair que havien de funcionar en aquesta campanya.

A casa nostra, no n’hi ha prou amb que el nostre millor expert aparegui a la tele en els incendis de Madrid al costat de Pedro Sanchez. O ens posem les piles per aplicar tot el coneixement que des de fora ens reconeixen, o haurem de seguir amb els dits creuats per que els que segueixen a peu de foc, bombers i ADF, arribin aviat i no tinguin massa focs a l’hora.

I recordem la “paradoxa de l’extinció”: Mentre no hi hagi gestió forestal preventiva, tot el combustible que no es cremi aquest any estarà disponible per a un incendi encara més gran l’any vinent.