Un Déu compassiu i benigne

Altra vegada ens trobem amb una paràbola (que és explicar un fet espiritual fent servir fets de la vida diària). I la que comentem avui segurament era important a la seva època perquè surt en tots els evangelistes. I Mateu després de les paràboles del REGNE continua amb uns relats que en podríem dir SIGNES de la seva presència entre nosaltres i que contenen miracles.

I heus aquí una paraula que avui per a molts s’ha convertit en un escull insalvable per traslladar el seu significat real i entenedor en els nostres dies. Anys enrere la gent creia gracies als miracles i avui creiem a pesar dels miracles.

i com aquest evangeli sempre l’hem conegut com “el de la multiplicació dels pans i peixos ” sens dubte hagués sigut més apropiat haver-lo conegut com “fracció dels pans” o “partició dels pans” i poder entendre millor que molts van creure en els miracles gracies a Jesús i així no donar peu a interpretar-lo solament com un Jesús “superman” i “super miracler” que feia miracles a tort i a dret. Amb aquesta puntualització potser s’entendria més bé allò de “partir i compartir” tenint compassió vers aquella gran gentada (multitud).

Compassió que el va portar no sols a fer de Déu sinó a més sentir-se company d’ells demanant a aquells petits la seva col·laboració, fent la seva aportació dels seus pans i peixos que portaven corroborant així la providència de Déu, i entendre que la generositat d’aquella petita aportació a les mans de Déu és converteix en abundància. Cal notar que el relat d’aquest evangeli es una la prefiguració de la Eucaristia.