Les germanes de la comunitat Vedruna de Manresa

Després de 172 anys de presència a Manresa, les germanes de la comunitat Vedruna deixen la capital del Bages.

La quinzena de germanes que fins ara vivien al costat de l’escola Vedruna, passaran a viure a d’altres cases d’aquesta mateixa congregació fundada a Vic per Santa Joaquima de Vedruna, el 26 de febrer de 1826, ara ha fa dos-cents anys.

Les anomenades col·loquialment Vedrunes, que a Manresa (i a d’altres llocs de Catalunya), han format tants i tants infants i joves, són dones que han viscut el seguiment radical de Jesús per mitjà dels consells evangèlics. Dones amb un cor gran i amb una capacitat immensa per estimar i per servir.

Dones que, amb senzillesa, humilitat i bon humor, ho han donat tot pel Regne.

Dones que amb amor, han fet néixer somnis nous en els cors cansats i abatuts.

Dones de fe i d’esperança, que amb la pròpia vida, parlen el llenguatge de la tendresa, amb la veu del silenci, de la comprensió i de la solidaritat.

Dones de pregària, feta servei, sol·licitud i afecte pels més indefensos i pels més dèbils.

Dones de cor senzill, sensibles al dolor, a la desesperació i al cansament dels germans.

Dones que amb bondat, senzillesa i abnegació, han obert camins d’esperança per fer un món millor. Per fer realitat la utopia del Regne.

Dones amb les mans obertes i els braços i els cors disposats a l’abraçada, a l’acolliment, a l’amor.

Dones somiadores d’esperança i creadores de vida nova, que al llarg de la vida han mostrat una mirada plena de tendresa i d’esperança.

Dones amb un cor immens, com un reflex de l’amor del Pare.

Dones que, un dia, van descobrir que les seves vides només tenien sentit des de l’amor, expressat en el servei als més pobres, als malalts, als ancians, als nens.

A Manresa són molts els qui sempre recordaran les germanes Maria Trullols i Pilar Garriga, Montserrat Benet, Adelaida Rovira, Josefina Roca o Lourdes Garcia.

Els monjos de Montserrat i la comunitat Vedruna de Manresa, sempre hem tingut una relació especial de fraternitat i d’estimació. I per això hem de donar gràcies a Déu per la presència d’aquestes religioses que, amb alegria i senzillesa, han estat a la capital del Bages des del 23 d’octubre de 1854, quan tres germanes van arribar a Manresa per fer-se càrrec de la Casa d’Infants Orfes.

Encara hi ha algú que es pregunti per a què serveix la vida consagrada? O també, ¿on es troba l’Església de Jesús? És en aquestes dones que ara marxen de Manresa (i en molts altres religiosos i religioses), on es manifesta Jesús i on es fa present el Regne.