Plats (solars) trencats

Sempre he pensat que el nom fa la cosa, al contrari del que diu el popular refrany català. El PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica) pretén escampar per tot Catalunya plaques solars de tota mena i formats. Volen descarbonitzar el país instal·lant sistemes per captar energia solar i també eòlica. Semblaria un objectiu estructural encomiable, però quan s’han conegut els detalls, el “país” o “les comarques” s’han posat en contra: tres-cents ajuntaments han presentat un manifest en contra del govern català. El període d’al·legacions acabava ahir, però s’ha ajornat fins a l’estiu de l’any vinent. Algun equilibrista oficial haurà de mantenir durant mesos els plats de la proposta girant sobre uns bastons. Molts alcaldes “territorials” faran tot el possible perquè se li trenquin amb estrèpit. Tot ben estrany fins que es rasca la cobertura de ceràmica d’aquesta vaixella solar i apareixen els trucs oficials.

El projecte presentat el passat mes de febrer parlava de prioritzar la instal·lació en edificis i sòls artificialitzats per davant dels no artificialitzats. Aquest mot, escollit per algun buròcrata de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), no figura als diccionaris. És un neologisme propi del seu món. Comarques com el Solsonès, el Bages o el Berguedà són de les més afectades per aquesta idea conceptual, ara ajornada. I la “revolta d’alcaldes” és justament perquè els volen instal·lar el contrari del que proposen a les primeres pàgines del PROENCAT 2050.

Els han descobert la trampa. Al Solsonès hi aniran 1.616 MW de plaques a camps, prats i sòl rústic, per només 57 MW a espais artificialitzats com pedreres o abocadors. Al Berguedà, 1.122 MW per 59 MW, i al Bages 1.261 MW per 63,8 MW. Justament al contrari de l’anunciat. A més, tota aquesta energia suposa seixanta vegades el consum dels berguedans i dels solsonins. Volen electrificar amb plaques solars, de moment sense consens, els camps on pasturen vaques per exportar-la a la metròpoli.

Xavier Vilalta, l’alcalde de Pinós, va declarar a l’ACN: «S’han passat tres pobles». El castellanisme emprat sembla del tot adequat per a una idea conceptualment impecable. La lletra menuda diu el contrari del que es ven. Governar intentant aconseguir l’entesa absoluta és impossible, tot i que molts ho intenten i els serveix per vendre excuses quan no fan la seva feina: sigui per establir una simple i bàsica estació d’autobusos o per determinar el futur de l’abastiment energètic de Catalunya sense contaminar.

Des de sempre havia cregut que ser en un lloc on l’electricitat dels endolls provingués del sol o del vent seria una mena de paradís en comparació amb la nuclear o la tèrmica. I ara resulta que tampoc és la solució i compromet el benestar boví. O el dels propietaris de les finques rurals.