Ampans impressiona des del primer dia

Impressionat. El nou conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Raúl Moreno Montaña, va confessar l’estat d’ànim que li causava inaugurar l’edifici multiservei d’Ampans La Parada: “impressionat”. Parlava d’un equipament social dissenyat pel mundialment prestigiós equip RCR Arquitectes, però no amagava el repte que haurà d’entomar a partir d’ara la seva conselleria per canviar les normes que regulen la seva aportació a iniciatives com la que planteja Ampans en l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat. Impressiona, certament, la funcionalitat i els serveis que ofereix l’edifici de La Parada: obre horitzons inimaginables als anys seixanta, quan es va fundar Ampans, i obliga a fer un canvi de mentalitat institucional i cívic en el terreny dels drets i la inclusió social. Com molt bé definia la periodista Gemma Camps en la crònica de l’acte, el ferro manresà encapçalat per l’alcalde i una bona representació dels sectors socials i empresarials locals, va assistir a la carta de presentació més potent de l’entitat que és referent enllà, molt més enllà del territori bagenc. No calia remuntar-se als inicis de l’entitat al primer pis del número 3 de l’actual carrer Pau Claris, cantonada amb Cintaries, sobre un taller de mecànica i a tocar de la serradora Roig (ves per on, avui veïns de la botiga de jardineria d’Ampans a l’entrada de Santpedor). No era necessari fer un llistat cronològic del creixement, dels projectes impulsats per l’entitat que lidera aquest sector assistencial, perquè l’activitat social i laboral d’Ampans acumula suports incondicionals des de sempre: no cal insistir amb les històriques campanyes post nadalenques de l’Ampolla i el Paper, o la festa multitudinària del Sol d’amor a Comabella, perquè actuacions actuals com els estudis de la Universi+ a la FUB, la inauguració d’una nova residència a Terrassa fa quatre dies, la incursió en el món de la restauració, o en l’elaboració de productes prestigiosos en el sector del vi i els formatges, per esmentar algun exemple de l’emprenedoria demostrada, acrediten l’admiració general per la trajectòria seguida, i l’agraïment de famílies alleugerides per l’atenció rebuda. Amb “l’edifici Nobel” de La Parada Manresa també guanya, perquè la singularitat de l’arquitectura aporta atractius a la migrada oferta d’elements constructius interessants en una geografia urbana malmesa per ocupacions invasores, i la descura institucional en la protecció d’edificis i indrets singulars quan encara s’hi era a temps. La cirereta és el valor de convivència cívica que aporta l’equipament de La Parada a un entorn veïnal relativament jove en creixement. Jo diria que “impressiona” queda curt.