El català, sobretot a l'esport

Ja fa uns anys que gairebé cada setmana algun mitjà es fa ressò de les dificultats que travessa el català en gairebé qualsevol registre del dia a dia. Des de la seva aparent davallada en l’ús social fins a resultats, també sobre el paper, cada vegada menys satisfactoris pel que fa a les proves de competències bàsiques. De raons n’hi deuen haver moltes, segur, i en determinades ocasions trobar la manera de redreçar-les deu ser molt complicat.

Això sí, ningú em pot negar que en moltes ocasions, i sobretot en el món de l’esport, el retrocés lingüístic l’impulsem nosaltres mateixos, els catalans, per intentar fer arribar el nostre missatge o esdeveniment a un públic a qui, segons es defensa, no s’hi accediria. No vull assenyalar ningú en concret, perquè per desgràcia és una pràctica generalitzada, però fa uns mesos un dels esportistes de referència de la regió, el pierenc Toni Bou, es va proposar inscriure per tercera vegada el seu nom al Llibre Guiness dels Rècords.

La qüestió és que el seu equip, el Repsol Honda i ell mateix van escollir que l’escenari ideal per afrontar-lo fos la rotonda que Piera va construir en honor seu. Per tant, i a tall de recapitulació, estem parlant d’un pilot català, intentant un Rècord Guiness, a la rotonda del seu poble, a Catalunya. Doncs bé, després de tot just un parell de frases en català per donar la benvinguda al centenar de veïns que s’havien desplaçat a la rotonda Toni Bou, l’animador de l’esdeveniment va canviar el castellà.

I el pitjor de tot és que abans de fer-ho va avisar, apuntant que "hi ha mitjans de comunicació d’arreu de l’estat". Una justificació sense cap mena de sentit, ja que aquests mateixos mitjans tenen corresponsals a Catalunya i, per tant, m’atreviria a dir que tots els periodistes que érem a Piera enteníem el català. I la veritat és que si n’hi havia algun que no l’entenia, problema seu -o del mitjà- perquè si som a Catalunya, s’ha de parlar català.