Rèplica a Salvador Salat

Arran de la rèplica de l’enginyer Salvador Salat al meu escrit a Tribuna sobre la planta de biogàs de Moià, cal posar de manifest que la sàtira i l’atac personal no poden substituir mai el rigor científic. Intentar ridiculitzar els arguments basats en l’estudi d’Olzak utilitzant escenes dels Monty Python i la metàfora del «didalet de cervesa en una piscina» no és ciència; és una cortina de fum per desviar l’atenció dels riscos reals que amenacen el nostre territori.

El senyor Salat signa com a veu neutral, però omet un detall transcendental per a la transparència de la qual tant presumeix: la seva vinculació directa com a enginyer tècnic d’un clúster bioenergètic. Defensar un projecte des d’un evident conflicte d’interessos econòmics i corporatius resta tota la credibilitat a la seva suposada objectivitat.

Els meus arguments són científics; les omissions de Salat, en canvi, són alarmants: Destrucció del futur complex biomèdic de Masia Tero: Cap regulació o agència internacional de bioseguretat permetria l’homologació de laboratoris d’alta recerca mèdica a tocar d’una macroplanta de tractament de dejeccions i residus orgànics. L’enginyeria de l’asfalt de Salat pretén hipotecar un model econòmic net, científic i d’alt valor afegit per a Moià.

El perill real dels bioaerosols: Minimitzar les emissions a l’aire amb analogies simplistes ignora la dispersió de micropartícules, fongs i patògens en suspensió que afectaran directament la salut respiratòria de la població de Moià, especialment sota condicions d’inversió tèrmica.

La gestió del digestat: L’article de Salat passa de puntetes sobre el destí final de les tones de residus líquids i sòlids resultants de la digestió, els quals acabaran saturant encara més de nitrats i pudors els camps i aqüífers de la comarca.

Infracció del concepte One Health: La salut humana, animal i ambiental estan connectades. Concentrar residus ramaders industrials en una instal·lació d’aquestes dimensions és una amenaça directa per a aquest equilibri sanitari

global. És profundament cínic utilitzar el lema «La informació ens fa lliures» per acabar desqualificant la crítica veïnal amb burles i amenaces de «lapidació» intel·lectual.

La llibertat d’informació exigeix presentar projectes executius reals i audites, no propaganda corporativa disfressada de lliçó tècnica.