Davant la calor, aigua i verdor! Els arbres, molt més que ombra (3)

En el segon article de la sèrie parlava de la importància de dissenyar ciutats que infiltrin i retinguin bé l’aigua sota terra per reduir inundacions i alimentar el verd urbà. Així, contribuïm a mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic alhora.

Quant a la vegetació, els arbres són de llarg la millor eina per refrescar la ciutat. És veritat que no sempre és possible plantar-ne arreu, i que els arbres tenen el seu ritme, i per això en aquest mandat ja hem instal·lat 4 pèrgoles per ombrejar patis escolars i en vindran 3 més properament. Però tenir arbres té uns efectes molt més contundents. Només penseu què preferiu un dia de molta calor: estar sota un tendal en una plaça assolellada o sota els plàtans del Passeig Pere III. El tendal representa un obstacle a la llum del sol. Res més. Un arbre de grans dimensions representa centenars de capes que redueixen el pas de la radiació solar. No una. Moltes. Però molt més. I és que si té unes bones arrels i hi ha aigua acumulada al subsol, tiba aquesta aigua per fer la fotosíntesi, un procés químic endotèrmic, que absorbeix escalfor i, per tant, fa baixar la temperatura de l’aire, com si d’un ruixador es tractés. En canvi, un arbre que té poca terra, poques arrels i poca aigua disponible, quan fa molta calor redueix la seva activitat al mínim, com si estigués hivernant, per evitar assecar-se. Per això ens calen arbres amb molt espai perquè les arrels puguin créixer, amb molt terra on acumular aigua, i amb grans capçades que facin moltes capes d’ombra, molta fotosíntesi i refresquin l’ambient. A més, captaran diòxid de carboni i altres contaminants, reduint l’efecte hivernacle. Dos pardals d’un tret, i molts més. Doncs en els darrers 4 anys hem plantat gairebé 2.500 arbres als carrers de la ciutat. Aviat és dit.

Aquí mereix una menció especial la transformació del Parc del Cardener. Aquests anys hem retirat 4 hectàrees de canyes (4 camps de futbol!) i les hem substituït per més de 3.900 arbres i arbustos. I des del 2021, respectant àrees sense segar, hi han nascut de forma espontània un miler d’arbres que ja fan 5 metres d’alçada. Els arbres del Cardener disposen d’abundància d’aigua tot l’any i, per tant, poden dur a terme la fotosíntesi a un ritme accelerat també a ple estiu, creixent sense parar i bombant piscines senceres d’aigua cap a les capçades, reduint la temperatura de l’entorn de forma notable. Això és un refugi climàtic de veritat: a l’aire lliure, tot l’estiu, per tothom, gratuït i 24 hores.

L’altra gran aposta han estat els patis de les escoles. Portem 16 patis escolars enverdits, amb 168 arbres plantats (a més de desenes d’arbustos i enfiladisses), en zones de terra, però també rebentant el paviment, amb la idea principal de guanyar ombra perquè els infants puguin gaudir d’espais saludables on fer exercici, passar-s’ho bé i fer vincles el màxim de mesos i hores de l’any.

Fer tot això sembla fàcil, però no ho és. De fet, no s’havia fet mai. En el proper i darrer article intentaré explicar, després d’aquests anys, quins són els dilemes que cal abordar i com cal governar-los.