Lliçons de la història

23 de gener de 1930. Es produeix l’elecció d’un nou govern a l’estat lliure de Turíngia, al centre d’Alemanya. D’aquest nou govern en forma part Wilhelm Frick, un dels més propers seguidors de Hitler, que ocupa la cartera d’interior i Educació Popular. Per primera vegada entrava en un govern alemany una persona de declarada i coneguda ideologia nazi amb dos encàrrecs molt concrets per part del seu cap, Hitler. D’una banda, com a ministre d’Interior havia de depurar el cos administratiu i funcionarial de qualsevol vestigi d’esquerres i, com a ministre d’Educació, havia de promoure la reorganització en clau nazi, del sistema educatiu adaptant els plans d’estudi a les seves tendències ideològiques. El mandat d’aquest personatge només va durar catorze mesos, però, en mirada retrospectiva, els historiadors consideren que l’era Frick va ser un dels combats més importants en la gran batalla entre democràcia i dictadura. A Turíngia els nazis van experimentar per primera vegada les mesures que tres anys després aplicarien a nivell nacional. Entre elles el principi de prioritat nacional, la Volksgemeinschaft (la Comunitat del Poble) en virtut de la qual només els nacionals podien tenir tots els drets de ciutadania i obtenir la protecció de l’estat

22 de juliol de 2026. El País Valencià es converteix en la Turíngia espanyola, el primer conillet d’índies de l’agenda política ultradretana que promou Vox . El principi de la prioritat nacional, ja forma part de la política del govern del PP valencià en el marc del pressupost del 2026 aprovat gràcies als vots de Vox. A les portes d'entrar a formar part de l’experiment estan Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Gràcies al Partit Popular un concepte amb profundes arrels xenòfobes passa a formar part de les lleis d’un país que es declara formalment democràtic. Per tal de poder mantenir el seu poder, el PP accepta uns principis que es fonamenten en la més impúdica discriminació entre nacionals i estrangers.

Val la pena recordar la història per no oblidar on pot conduir la retòrica de “els espanyols (o catalans) primer”.