El llegat de Josep Vallverdú i la defensa del català

La recent mort, als 103 anys, de l’escriptor Josep Vallverdú, degà de les lletres catalanes, ens ha deixat un immens llegat amb una obra literària molt prolífica de més de 300 títols, en la que destaca el seu cèlebre “Rovelló”, però també amb un exemple de com cal defensar la nostra llengua. Quan li demanaven per la situació actual del català, responia sense embuts: “La llengua està sincerament en perill, ens hi hem de posar tots de cap”; i quan li preguntaven per si li preocupava l’ús que en fan ara els joves del català, contestava amb tota la cruesa i la sinceritat necessàries: “Moltíssim, el català si no el parlem sempre i en tota ocasió, doncs, és una llengua destinada a desaparèixer o quedar reduïda a uns pocs parlants”.

I quanta raó tenia! Perquè, podem fer totes les lleis de política lingüística del món que vulguem, però si no tenim més estima per la nostra llengua, i no la parlem sempre i a tot arreu, no ens en sortirem. Si volem salvar la llengua, els catalans no podem continuar amagant-la en l’ús que en fem en el nostre dia a dia tal com, malauradament, evidencia el darrer Informe de la Plataforma per la Llengua on es posen de manifest dades tan alarmants com aquestes: “Només el 22% dels residents a Catalunya reconeix que comença sempre les converses en català”; o bé, que “només el 17% dels qui comencen una conversa en català mantenen la llengua davant del castellà, és a dir, quan reben una resposta en castellà”.

Per contra, de cara als nouvinguts, la dita enquesta revela que només el 19,7% de la població del Principat fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país”. De què caram serveix, aleshores, que el Govern creï desenes i desenes de milers de places, d’altra banda, del tot imprescindibles, adreçades a les persones immigrants – aquelles on, juntament amb els joves, ens hi juguem el futur de la llengua – per tal que aquestes aprenguin el català si després nosaltres no els hi permetem que el puguin parlar perquè ens hi dirigim gairebé sempre en castellà? El principal “enemic” del català no és, posem per cas, ni l’Estat amb les seves lleis discriminatòries, ni la seva minorització a les xarxes i a les plataformes, sinó aquesta barreja de manca d’autoestima i de passiva indiferència envers la nostra llengua. Cal que per defensar-la de veritat siguem fidels a l’excels llegat de mestres tan il·lustres com en Josep Vallverdú!