El càncer segons Feijóo

Feijóo ha tornat a demostrar la seva prioritat nacional el seu full de ruta per a l’estat Espanyol que és el mateix del PP el 2012: castigar el treballador en lloc de solucionar els problemes estructurals. El seu recent anunci de retallar el sou i les prestacions als que estiguin de baixa ens hauria d’indignar, però ja ho hem vist. Això si que ens hauria de mobilitzar. Pretén retallar drets en comptes de millorar la sanitat. Feijóo parla d’absentisme com si fos un càncer. Aquesta metàfora, a més de profundament insensible per als qui pateixen aquesta malaltia, és intel·lectualment deshonesta. Confon deliberadament les baixes mèdiques —atorgades per facultatius amb criteris clínics— amb l’absentisme laboral, un terme que ni tan sols existeix al nostre ordenament jurídic. I ho fa per justificar una mesura que no ataca el frau, sinó que penalitza tota la classe treballadora. És cert que la despesa en prestacions per incapacitat temporal ha crescut un 117% entre el 2017 i el 2024, superant els 16.000 milions. També que la durada mitjana de les baixes ha augmentat un 17% i que el nombre d’episodis per cada mil afiliats ha pujat un 58%. Però Feijóo omet les dades que desmunten el relat: la població ocupada ha crescut un 15% en aquest període i, el més rellevant, els treballadors més grans de 50 anys s’han incrementat un 36%. Avui hi ha 2,1 milions més de persones ocupades en aquesta franja. Algú creu que una població laboral més envellida no tindrà més episodis de malaltia? Però n’hi ha més. Mentre Feijóo amenaça de retallar drets, la sanitat pública -gestionada majoritàriament pel PP a les comunitats autònomes- empitjora les seves llistes d’espera. El temps mitjà per a una cirurgia ha pujat un 17% i les demores per a consultes i proves diagnòstiques s’han disparat un 56%. Lògicament, si la sanitat no funciona, les baixes s’allarguen. La solució no és retallar al malalt, sinó invertir en salut pública i en mecanismes de control eficaços que detectin el frau real, que és mínim. Segons l’INSS, el 2024 només hi va haver 9.027 infraccions, moltes relacionades amb la desocupació, no amb baixes mèdiques. El que realment persegueix aquesta proposta és destruir drets conquerits i dinamitar la negociació col·lectiva, reconeguda a l’article 37 de la Constitució. Feijóo diu que canviarà les condicions «amb acord o sense» amb els agents socials. Això és un atac frontal a la democràcia social i un piloteig a la patronal, que fa anys que pressiona perquè siguin les mútues laborals —dependents de les empreses— els que gestionin les baixes, en lloc dels facultatius de la sanitat pública. El PP ja va fer això entre el 2012 i el 2017 i ara torna a la càrrega. Però han canviat algunes coses. El govern de coalició ha ampliat drets per a dones gestants, víctimes de menstruació incapacitant o donants d’òrgans. La CEOE vol que els dies 5 al 15 de baixa no els pagui l’empresa. Feijóo, fidel als seus amos, s’hi presta. El més greu no és que sigui previsible, sinó que el líder del PP anomena «càncer» els treballadors que es posen malalts, mentre el seu portaveu, cobra el 100% del seu sou quan està de baixa. On queda la seva coherència? La resposta està en els comptes de resultats dels que manen al seu partit. El problema no són les baixes, sinó que els treballadors, si es posen malalts, veuen minvats els seus ingressos perquè el 50% dels convenis sectorials no complementen la prestació. Ells sí que cobren menys. El seu portaveu, no. Aquesta és la veritable injustícia. Feijóo hauria de saber que el frau ja està perseguit i que un treballador que abusi de la baixa pot ser acomiadat i fins i tot incórrer en delicte penal. Però en comptes de reforçar la inspecció, prefereix generalitzar el càstig. Perquè no busca solucionar un problema, sinó demonitzar el feble i abaratir l’acomiadament. Si el PP insisteix en aquest camí, la resposta social a de ser contundent. Ja hem guanyat batalles com la que va impedir que acomiadessin els que estan de baixa. Tornarem a guanyar aquesta. No és només una qüestió econòmica: ens juguem la vida i la dignitat de milions de treballadors.