Enrique Angelelli, un bisbe màrtir

Aquest 4 d’agost hem commemorat el cinquantenari de l’assassinat del bisbe màrtir argentí, Enrique Angelelli, mentre viatjava en una camioneta des de Chamical a La Rioja. Aquell assassinat, del qual es va acusar l’excap del Tercer Cos de l’Exèrcit, va ser camuflat pel govern com un accident de tràfic. Angelelli, que va nàixer a Còrdova el 17 de juliol de 1923, ingressà al Seminari el 928 i va ser ordenat prevere a Roma, el 1949. De retorn a l’Argentina, treballà amb la Joventut Obrera Catòlica i la Joventut Universitària Catòlica.

El 1961, el papa Joan XXIII el va nomenar bisbe auxiliar de Còrdova i com a tal, va participar al Vaticà II. La seva fidelitat a l’Evangeli i la renovació conciliar que portà a la seva diòcesi, eren com l’aigua fresca en una població assedegada de la Bona Nova de Jesús. Els seus gestos profètics, la seva proximitat als pobres i a la classe obrera, feien d’ell un bisbe pastor, sol·lícit pel poble. Una vegada, convidat a beneir una comunitat religiosa en una pedrera de calç, va preferir compartir la taula dels obrers en compte de la taula dels amos. En una altra ocasió, en ser cridat a fer de mitjancer en un conflicte laboral on els patrons pensaven que es posaria de part d’ells, el bisbe Angelelli els digué: «Si aquestes injustícies continuen, un dia, estarem junts al paredó: vostès per no haver practicat la justícia i nosaltres per no haver sabut defensar-la». El 1968, en ser nomenat bisbe de La Rioja, deia: «Pregueu per mi perquè sigui el bisbe de tothom, dels catòlics i dels no catòlics, dels qui creuen i dels qui no creuen. No vinc a ser servit sinó a servir. Per a servir, cal tindre una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble».

La seva denúncia profètica molestava les classes dominants, ja que el bisbe Angelelli deia: «Existeixen uns que no tenen veu, que són marginats i explotats i altres, que tenen privilegis i que exploten als germans. Això ho vol Déu? No!!». El bisbe Enrique va promoure escoles rurals i cooperatives, i denuncià el narcotràfic, la prostitució i les condicions laborals d’algunes finques. Cal dir que davant la campanya de difamació contra ell, el bisbe Enrique va rebre el suport del papa Pau VI. Amb el cop d’estat de l’exèrcit argentí, de 1976, alguns li demanaren que s’amagués. Però ell no ho va fer. El 4 de juliol assassinaren cinc religiosos i el 18, dos mossens. El 4 d’agost següent, avui fa cinquanta anys, Angelelli va ser assassinat, tot i que el govern ho disfressà d’accident. La carpeta que portava el bisbe Enrique es va veure després al despatx del general Harguindeguy, ministre de Justícia.

El 4 d’agost de 2006, en l’aniversari de l’assassinat d’Angelelli, l’aleshores cardenal Bergoglio presidí l’Eucaristia en memòria del bisbe Enrique i dels assassinats per la dictadura argentina. El cardenal Bergoglio parlava d’una “Església que es va anar fent sang en Wenceslao, Carlos, Daniel (assassinats abans que Angelelli) i que finalment es va fer sang en el seu pastor”.