El nou carrer Guimerà: balanç provisional

Res no està acabat fins que tot està acabat, i fins llavors no pot ser valorat amb tots els ets i uts, però si volen veure com serà el nou carrer Guimerà de Manresa, amb el tram que està gairebé enllestit i el que està molt avançat poden fer-se’n una idea.

El primer que en crida l’atenció és que té un disseny molt treballat, amb detalls. Els autors han buscat ritme en la disposició dels paviments, els arbres, els llums i els escorcells, prou grans per ser petits jardins. Es combinen trams prou amples i espaiosos i altres de més plens. Els arbres nous ja tenen una mida considerable i s’ha conservat encertadament el que hi havia davant del Zara, el més alt; llàstima que, amb tants edificis horrorosos com hi ha, tapi, justament, el més bonic. L’arbrat abundant fa el carrer acollidor i el diferencia radicalment del que és habitual arreu en aquest tipus de vials, més durs, oberts i diàfans, molt orientats a mostrar façanes i comerços. Si l’argument per fer-ho diferent és que l’escalfament del planeta demana ombres i vegetació, és difícil no estar-hi d’acord.

Els fanals són moderns, contundents. Projecten una claror intensa, però estan molt agrupats i l’efecte és poc uniforme. Els baixos enlluernen una mica i els mitjans poden quedar tapats quan els arbres que tenen just al costat s’eixamplin. És una il·luminació generosa, però curiosa: sembla que hi hagi més llums que llum.

L’aspecte que serà més comentat és a terra. Es combinen dos enllosats principals: un de pedra grisa i un de maó d’argila lleugerament irregular que és el que marca més l’estètica del carrer, amb un to càlid i elegant. El problema és als extrems, on hi ha tot un mostrari de paviments. A tocar la Muralla en conviuen quatre, i a Crist Rei hi ha un garbuix que, juntament amb l’incomprensible asfaltat que ja vaig comentar aquí el 17 de juny, és el punt negre del conjunt. El quitrà fins i tot substitueix voraçment una part de l’enllosat d’un lateral del Passeig, de manera que als peus de l’escultura de Pere III hi ha quatre paviments diferents no en contacte, sinó en conflicte. Sobta que un projecte tan estudiat resolgui tan malament un espai tan important.

Ens falta veure el mobiliari per seure i com es disposaran les terrasses, molt necessàries per arrodonir el clima domèstic que sembla que es persegueix. Són dos punts delicats. Tampoc no convé que hi hagi més coses que carrer.

La meva opinió provisional? Hi ha interrogants, però promet. Manresa resol una anomalia urbanística única a Europa i fa un pas endavant. En conjunt, Guimerà pot ser un carrer amb personalitat, un bon aparador, un punt d’inflexió, un manifest de canvi d’època. Però com deia, ho veurem clar quan estigui acabat del tot.